El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Fa dies que volia fer aquesta reflexió al Cau del Ós. Una reflexió que barreja memòria històrica i record dels temps actuals.

L’espurna de tot plegat són aquelles paraules del Senyor Fernández Díaz sobre les fractures familiars degudes a les diferències polítiques entre membres d’una mateixa família. Declaracions que demostren la deficient cultura democràtica de qui les formula i del seu entorn immediat.

A casa, venim de pagès per part de pare i de menestralia per part de mare. Desconec si l’avi Jaume, el pagès, va tenir mai adscripció política alguna o quina era la seva manera de viure la política, si la vivia. Era masover d’un altre amo i manava vaques o treballava el camp amb l’àvia Pepeta i els seus fills.

Si que en sé un xic més de l’avi Josep, el menestral. El recordo assegut al balancí amb el Correo Catalán o el Noticiero Universal a les mans. Ell, amb l’àvia Maria, eren gent de missa, propers a Acció Catòlica i, en una maleta vella, conservava força llibres i retalls de diaris. Entre els llibres, els articles d’en Gaziel, entre els retalls, l’arribada d’en Tarradellas explicada pel Correo Catalán.

El meu pare va marxar de pagés i, a Barcelona, va guanyar-se la vida de mecànic. Va sortir un xic escaldat de la UGT i, com ma mare, sempre han estat simpatitzant amb el PSC. Bé, sempre sempre potser no, ja que darrerament no es veuen representats per aquest entorn i el pare s’ha desmovilitzat i la mare s’ha apropat un xic a Esquerra.

El meu germà és votant habitual d’Iniciativa o, si més no, el seu tarannà ronda aquest espai ideològic i, ma germana i el meu cunyat, van militar a UDC fins que en van sortir escaldats, sent el pare del meu cunyat de l’entorn de la UCD d’en Suàrez.

Jo , de fondes conviccions llibertàries, vaig arribar a militar a l’Esquerra d’en Carod, cridat pel seu “assamblearisme”, però, llibertari com sóc, vaig veure’m ofegat per l’aparell propi d’un partit polític. I ara sóc a cavall de la CUP i el Partit Pirata, democràcia directa, transparència i un posit llibertari, que no llibertí, que crec imprescindible per a tenir un futur per a tothom.

Si entrem a casa, la meva dona és molt propera a la Izquierda Plural i és més roja que negra. Una comunista i un anarquista sota el mateix sostre? I no anem a pistolades? Un anarquista fill de socialistes i net d’Acció Catòlica?

Doncs miri Senyor Fernández, dinem cada Nadal amb els parents d’aquí i, encara més, sopem per cap d’any amb la família d’Andalusia. I la única fractura que detectem tots plegats és la que hi ha entre nosaltres (tots junts) i la gent com vostè que, carregats de diners, dona lliçons d’una democràcia, des de l’aferrissada defensa dels seus privilegis i dels privilegis de la seva classe estractiva i benestant.