El Cau de l'Ós Bru de Taradell

"Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític"

Tinc el mal costum de llegir la premsa, ja sigui electrònica com
tradicional. I de la premsa sempre n’acabo llegint més els articles
d’opinió que les noticies convencionals.
De fet, trobo que per ser subjectius millor llegir aquells que no se
n’amaguen que haver de fer l’esforç d’escatir la opinió de la
informació en les noticies aparentment objectives dels mitjans de
comunicació.

Darrerament llegeixo molts articles d’opinió on es
defensa abrandadament l’Estat de Dret, així, d’aquesta manera, pelat, a
seques. Quan aquesta defensa tant abrandada la fan catedràtics de Dret
Constitucional, polítics amb coneixements i que se les donen de
liberals o persones amb un cert nivell acadèmic, a mi em puja la mosca
al nas i em dóna la sensació que n’hi ha que se’ls veu massa el llautó
i el tarannà, si més no, poc democràtic.

I és que aquests que
parlen de l’Estat de Dret sovint s’omplen el pap del seu
constitucionalisme i de la seva defensa aferrissada de la Constitució
del 1978, la Constitució vigent. La meva ignorància -la mateixa que
m’ha portat a estudiar una llicenciatura, un parell de màsters, un
parell de postgraus i que ara em veu embrancat en un doctorat que vés a
saber com acabarà- m’ha plantejat un dubte. I és que, tal i com cito a
l’inici d’aquesta petjada, la Constitució dels nostres pares parla d’un
Estat social i democràtic de Dret. Així, en aquest ordre i a l’inici
mateix del seu articulat, allà on diuen que les coses tenen més pes i
informen la resta del document polític i legal en qüestió. Si és així,
si tot això que s’entesten a ensenyar-te a tort i a dret en els anys
d’Universitat és cert, perquè aquells que ho saben s’afanen en fer tan
sols referència al tercer dels components de l’Estat espanyol? Per què
no parlen de la componen social de l’estat, aquella que sorgeix de la
necessària fraternitat liberal? Per què no es refereixen a la seva
component democràtica, aquella que neix de la llibertat de dir i de
decidir i del pluralisme polític? Per què amaguen dos dels tres
principis fonamentals de les democràcies occidentals avançades? Per què
es diuen liberals sinó atenen als seus propis principis fonamentals?

Potser
es trobarien sense arguments si al seu imperi de la llei i afegissin
dos components que, des de la mateixa Constitució, limiten el poder
d’unes normes que es dibuixen en democràcia i per la força de la
paraula.

Parlar tant sols d’Estat de Dret suposa un ús
fraudulent de la Carta Magna i redueixen la seva definició d’Estat i de
societat a un concepte falsament igualitari com és el de la llei i la
justícia -que sovint depèn dels diners que les persones poden esmerçar
en coneixement i advocats-, obviant els components fraternals i
democràtics d’aquest sistema polític que es van concedir els nostres
pares després d’anys de negacions i penúries.

Si aquells que
diuen defensar la Constitució estessin més atents d’aquestes
disquisicions i s’allunyessin una mica dels estrictes camins teixits
per les plomes dels juristes, respectarien el dret a la diferència,
estarien molt més a prop d’actituds dialogants i no utilitzarien
l’Estat de Dret com una llosa de sepultura de les aspiracions legítimes
d’una bona part de la ciutadania d’aquest tros de món que en diuen
Espanya. L’imperi de la llei a seques tanca amb la força d’unes normes
complexes i enrevessades l’interès de la gent per esdevenir persones
socialment responsables i integrades en el dia a dia i l’esdevenir del
país, en allò que, des de temps del vell Aristòtil, se n’ha dit la
política.

Com deia aquell sempre paguen justos per pecadors i
una crosta totalitària i tecnocràtica ha permès amagar els anhels
democràtics i participatius de bona part de les persones que corren per
aquests topants sense entendre massa res i rebent l’apostolat dels nous
sacerdots de la paraula, els magnats de les cadenes d’informació. Serem
capaços d’esquinçar la crosta i d’omplir d’aire fresc una democràcia
malmesa? Serem capaços d’esdevenir una veritable democràcia de les
persones? En serem capaços algun dia?

Recoi!
Crec que m’ha sortit un article més fosc i embarbussat que les lleis,
els projectes urbanístics i tota la patuleia planificadora i legalista
aquesta que ens governa. Casunlospedrer! Prometo fer el proper pas
d’una manera més clara i menjadora.