El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Mentres els meus convilatans es reuneixen a Can Costa per l’encesa de les fogueres de Sant Antoni, per fer el tradicional tastet del porc i per escollir l’hereu d’enguany de la vila, jo sóc a casa llegint les darreres guitzes d’uns altres subdits de Sant Antoni. Aquesta vegada han fet ús del dret que neguen a milers i milers de ciutadans espanyols d’entendre el català i han fixat el seu dard enverinat en l’Iu. Déu n’hi dó. És interessant saber que per Madrid es llegeixen l’Avui amb tanta profunditat com per arribar a captar la ironia que destila el satíric alambic de l’Iu. La de vegades que he rigut amb el boligraf més fresc de la premsa europea i ara venen a donar lliçons de periodisme els subdits de Sant Antoni del Porquet. L’espasa del Santiagu y sierra Aspanya -sempre al servei de la la "llibertat" i de la "veritat"- ataca de nou a tort i a dret, sense miraments. Com ha de ser..

L’altra dia, en un programa de tarda, s’exclamaven que ningú veies els simptomes dictatorials que es respiraven per Catalunya. Si us plau, deixeu’m-he gaudir la dictadura del tripartit si l’alternativa és la democràcia de la COPE.

No ho sé, potser tindré els meus minuts d’èxit mediàtic a l’emissora dels bisbes espanyols. Suposo que quan la tingui jo estaré escoltant l’emissora dels bisbes catalans. Si més no, em donen música i informació i no em presenten les noticies com si les donés el cap d’una penya ultra de futbol parlant del seu màxim rival. Però bé, aquesta petjada no anava pas per aquí. Això si, té el seu origen en els Evangelis, uns Evangelis que fins i tot llegeixen els "menjacapellans" de Cuba. La primera referència de l’Efecte Mateu la vaig llegir en un treball d’un director de postgrau de la Universitat de La Habana (va de retro Satanas!). Per cert, transcric els Evangelis segons Sant Mateu d’una de les primeres edicions íntegres de la Biblia en català, una edició dels Monjos de Montserrat. No sé si és una bona versió pels subdits de Sant Antoni que vomiten lluciferades i sembren l’odi a través de la paraula.

"Heus aquí, digué, que va sortir el sembrador a sembrar. I, tot sembrant, unes llavors van caure arran del camí, i van venir els ocells i se les van menjar. Unes altres van caure en lloc rocós, on no tenien gaire terra, i de seguida van germinar per no tenir gruix de terra, però, un cop sortit el sol, com que no tenien arrels, amb la xardor es van assecar. D’altres van caure entre els cards, i els cards van créixer i les van ofegar. D’altres van caure a la terra bona, i van donar fruit, l’una cent, l’altra seixanta, l’altra trenta. Qui tingui orelles, que escolti".

Ho podria deixar aquí, a bon entenedor poques paraules serveixen (apa, expressió castellana!), però prefereixo explicar-ho, perquè l’Efecte Mateu, la formulació de l’Efecte Mateu encara no té l’he ensenyada.

Apa som-hi, doncs!

"Van venir els deixebles i li digueren: "¿Per què els parleu en paràboles? Els contestà: "Perquè a vosaltres us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne del cel, mentre que a ells no els ha estat donat. Perquè a aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; i a qui no té, fins allò que té li serà pres. Per això, els parlo en paràboles, perquè hi veuen sense veure-hi, i hi senten sense sentir-hi ni comprendre; així es compleix en ells la profecía d’Isaies, que diu: Escoltareu atentament, i no comprendreu; mirareu fixament, i no hi veureu. Perquè s’ha endurit el cor d’aquest poble, han escoltat amb orelles mal disposades, i han aclucat els ulls, no fos cas que hi veiessin amb els ulls, hi sentissin amb les orelles, i comprenguessin amb el cor i es convertissin, i jo els curés.

Vés que no tinguem a tota la trepa en el grupet aquest que necessita les paràboles per entendre-hi. Però el millor està per venir i és l’explicació de la paràbola del sembrador. A mi m’ensenya que n’hi ha que no estan i potser no estaran mai preparats per viure en harmonia amb els seus semblants, per acceptar que la democràcia no és una norma, sinó el respecte mutu entre persones i el recolzament d’aquells que més ho necessiten, les minories. Com parlo en terreny de bisbes, tornaré als Evangelis:

"Escolteu, doncs, vosaltres la paràbola del sembrador. Tot aquell qui escolta la paraula del Regne, sense comprendre-la, ve el Maligne i arrabassa allò que ha estat sembrat al seu cor; aquest és el qui rep la llavor arran del camí. El qui la rep en lloc rocós és el qui escolta la paraula i tot seguit l’acull amb alegria, però no té arrels en si mateix, sinó que és d’un moment, i, així que es presenta una tribulació o persecució per causa de la paraula, de seguida sucumbeix. El qui la rep entre cards és el qui escolta la paraula, però la preocupació d’aquest món i la seducció de la riquesa l’ofeguen, i resulta infructuosa. Qui la rep en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i fa l’un cent, l’altre seixanta, l’altre trenta."

No sóc teòleg, ni capellà (Déu m’en guardi!), però si sóc fill de tradició cristiana -com la cultura on em moc- i crec que, a vegades, els Evangelis parlen per ells mateixos. On són els amics de la COPE? Prop del camí? Entre cards? Són els ocells? Són els cards, potser? En qualsevol cas la terra bona és en algun altre lloc, d’això n’estic segur. La pena és que hi hagi tants oients, tanta gent de bon cor i mirada alegre que rebi l’escalf d’un missatge d’odi visceral contra els seus semblants com la que es llença des d’aquest i altres mitjans de comunicació, com la que vomiten militars i jutges més preocupats pels diners d’aquest món que per les riqueses de la pau que, des de casa nostra, se’ls ofereix.

Com diu l’Efecte Mateu: Perquè a aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; i a qui no té, fins allò que té li serà pres. Com la nostra cultura enfront de la seva. Ells tenen un Estat per dividir-nos, subjugar-nos i arrebasar-nos la parla; nosaltres només podem tenir la voluntat d’entesa, però a ells no els està bé. Qui té poder en vol més i més i més. La nostra llibertat -pensen ells- és la seva tomba. Però la llibertat no té fronteres, no és com un pastís que, a mida que es talla, es consumeix. La nostra llibertat de fer no ha de ser incompatible amb la seva, ans al contrari la nostra llibertat com a poble és la seva llibertat com a poble, també. Això sí, si no se n’adonen, si s’entesten a esclavitzar la nostra terra i els nostres braços per als seus interessos, si s’entesten en ser falsament lliures en base a la nostra llibertat, tard o d’hora es veuran ofegats en la seva pròpia immundícia.

Perquè a aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; i a qui no té, fins allò que té li serà pres.

Apa aquí! Entrada apostòlica de nassos! M’en vaig a veure el passant dels tres tombs de Taradell. No ho sé, potser me’n trobi algun.