La música és vida, la vida és música
Deixa un comentariEl 22 de maig va ser el meu aniversari. I, ahir, a més a més de ser el dia més llarg de l’any, d’arribar l’estiu, i de ser el Dia Internacional de la Música, també va ser el dia del meu sant.
A mi, suposo que són restes d’una tradició que perdura, m’agrada el meu nom i m’agraden les celebracions. Per què no, doncs, celebrar al patró de la joventut cristiana, dels estudiants i dels malalts de SIDA?
Però bé, res d’això, ve a tomb amb la vivència d’ahir…
Bé. Si. Perquè una imperdible colla d’amics em van regalar, pel meu aniversari, dues entrades per una nau espacial que, des del Teatre Tivoli, em va conduir a un nou món ple de diversió, imaginació, tendresa, sorpresa, música, mim, psicologia, coneixement de la vida i de la gent, empatia i, per damunt de tot, infantil innocència, creativitat i fam de coneixements.
L’espectacle és sorprenent. Ho és perquè, més enllà de l’humor i la música, et carrega d’energia, et fa aixecar de la cadira i et fa sentir molt i molt humà. Eps! I parlo d’aquella humanitat innocent i infantil que ens agermana, no de la maldestra que ens separa.
La música és vida i la vida és música, com diu el Comandant Beat Ona la seva tropa d’intergalàctics i ells fan vibrar la il·lusió de pensar en positiu, divertir-te i barrejar de tot per crear sense deixar de cantar:
Gràcies als artífexs d’un dels millors moments de la meua vida, un d’aquells moments en què un se sent com un nen i es carrega d’energia per cantar als quatre vents!