El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El que vàrem portar els catalans de La Havana van ser les havaneres i el cremat.
El que van portar els castellans va ser la impotència, la derrota i la necessitat de mantenir llur domini sobre algú.

Les coses s’han de posar en el seu context i més d’un segle després de la seva desfeta de 1898, ells segueixen amb l’afany de domini i la cadena sobre llur fàbrica i nosaltres seguim cantant les havaneres d’una pèrdua que, als catalans, ens va suposar nostàlgia i cançons, cançons i melangia, melangia i, sembla, que una mena d’esclavatge popular. Això era el que em passava pel cap, al final del bell concert que aquest diumenge ens van oferir a Taradell els xicots del Grup Bergantí, una colla de joves havaneros que ratllen la setantena d’anys. I em donava voltes pel cap tot escoltant amb el cor a la mà una de les més belles composicions del mestre Ortega Monasterio, exmilitar d’origen basc i ànima catalana apartat de l’exèrcit per demòcrata. M’agrada la lletra i, per això, l’ha transcric:

El canó de Palamós, ben mirat que n’és d’hermós,

ja fa temps que està callat, (està callat)

ja fa temps que mira el mar, amb el ventre rovellat,

quatre rodes i un forat. ( si un forat)

De la boca del canó només surten els records,

de les guerres d’aquells temps, (si d’aquells temps)

quant la gent de l’Empordà, de La Selva i el Vallès,

es mataven per no res. (Si per no res).

Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,

soc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó

que tranquil està dormint,

Blancs i negres dins del pit, portarien una flor

la Rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,

soc el canó de Palamós.

Escolteu la seva veu, oh canons de tot el mon

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni mes morts, no més bombes ni més foc,

Soc el canó de Palamós,

Soc el canó de Palamós,

Soc el canó de Palamós.

Per cert, quan oblidaran la Guerra de Cuba i ens deixaran fer d’una vegada?