El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Quan bufa el vent,
que tot ho neteja,
l’Aleix s’asseu,
al terrat.

I ho fa amb
la pipa
encesa.

El fred que li pren el cor
li arrapa al jec,
els dits.

Dits farcits de bonys
en mans gravades
per feina.

La feina de tota
una vida, viscuda
a voltes cansat,
i d’altres alegre.

I l’aire, que ho tomba tot,
li fa volar els records
els records per una vida
que, pel pas del temps,
escasseja.

Una vida que vol creure
que ha estat ben rica
 i plena.

Rica i plena de records,
de records i
coneixences.

De coneixences i lliçons
que han farcit son ànima
verge.

I ara que l’Aleix ja és vell,
se li fa present aquell dia
en què, amb sis mesos,
s’obria i
al món, la mesura,
prenia.

A Barcelona, un 20 d’octubre de 2010