Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Tot i l’hora tardana d’acabament del sarau els costums són els costums i l’endemà, dissabte, em vaig llevar quasi tan d’hora com sempre. Després d’esmorzar a l’hotel vaig sortir a passejar pel centre d’Alzira per comprar premsa i fer temps per la trobada amb la persona que havia de guiar pels racons històrics de la vila a l’expedició de principatins que ens havíem desplaçat a la festa de Bromera.  (n’hi ha més)

Vagarejant sense presses vaig arribar a una gran esplanada envoltada d’edificis de qualitat i antiguitat variada que vaig identificar com la plaça Major. En el centre un quiosc decorat amb rajola -“taulellets”, en diuen allí- reproduïa imatges antigues d’Alzira i, més concretament, una que em va aclarir moltes coses.

Era una representació del riu Xúquer en una zona on el seu recorregut va formant meandres i en l’interior d’una d’aquestes corbes, envoltada de riu per gairebé totes les bandes s’erigia la vila emmurallada d’Alzira. El mot “Alzira” -com “Al Jazira” o “Algeciras”- vol dir “illa” en àrab i per això la gent de Bromera ha batejat la seva revista quadrimestral amb aquest nom.

Després, durant la visita comentada, el guia ens va explicar que, a força de crescudes del riu, el nivell del poble s’ha anat elevant amb estrats d’aluvió fins al punt que alguns monuments antics demostren ben clarament que arrenquen bastant per sota del nivell actual del carrer.

Això fa que construir a una certa alçada en l’àmbit dels barris històrics sigui un calvari ja que el terreny idoni per fixar-hi els fonaments amb garanties de resistència està a uns vint-i-cinc metres per sota la cota de pas actual. Fa pena veure alguns edificis moderns apuntalats amb estructures metàl·liques dissimulades amb més o menys fortuna per culpa d’una inexacta previsió a l’hora de calcular el sistema de fonamentació.

El guia també ens va dir que la posició estratègica d’Alzira en relació al riu i a la frontera natural que representava va ser una de les fonts de riquesa de la vila. Per aquesta raó la ciutat conserva una bona part de les seves muralles i en l’escut hi ha representada una clau.

També crida l’atenció el campanar de l’església. Com en el Duomo de Florència està separat de l’edifici i, per les raons que he explicat més amunt, està visiblement inclinat fins a dos terços de la seva alçada. Curiosament el terç final es va afegir bastants anys després en veure que la torre no queia i puja a plom sense més problemes.

No cal, doncs, anar a Pisa per veure edificis guerxos…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!