Totxanes, totxos i maons

Ja hem tornat de la nostra excursió per la Toscana d’aquesta tardor. Hem seguit, tal com estava previst, la ruta de Piero della Francesca (vegeu aquí) i ho hem pogut veure tot. És a dir, sense ensopegar amb cap lloc on l’obra que buscàvem fos “in ristauro” o l’edifici que l’allotjava estigués sotmès a “lavori in corso”, cosa ben habitual en terres italianes. 

A més a més, hem descobert una nova meravella: Citerna, un poblet medieval entre Monterchi i Sansepolcro -de fet, ja no és a la Toscana; per un quilòmetre pertany a la regió de la Umbria- que està considerat, amb raó, un dels més bells i ben conservats d’Itàlia.

Aquest cap de setmana hi celebren la Festa del Bosc, centrada al voltant de les tòfones, les castanyes, els bolets i les carbasses. Això, entre altres plaers i emocions, ens va permetre a l’A. i a mi fer la primera castanyada de la temporada.  (n’hi ha més)

I a Sansepolcro, el poble on Piero della Francesca va nèixer i va morir -demà farà precisament cinc-cents disset anys, ja que es va morir el mateix dia que els americans varen tenir la desgràcia de descobrir Colom i la “hispanidad”- vàrem trobar una altra meravella. Més valuosa encara perquè no ens l’esperàvem fins que la vàrem trobar davant nostre. Esperant-nos.

Va ser al parc que porta el nom del pintor on vaig retratar el cartell que il·lustra l’apunt d’avui: amb aquest floral “AIUOLE” (parterre), un extraordinari pentavocàlic de sis lletres del mateix valor que el català OUAIRE (comerciant d’ous) o el francès OISEAU (ocell).

No cal dir que a hores d’ara ja l’he enviat a l’amic Màrius Serra perquè el posi en un lloc preferent de la seva col·lecció d’entomòleg de mots.

(vegeu just aquí sota unes quantes fotografies ampliades)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!