Ja hem tornat de la nostra excursió per la Toscana d'aquesta tardor. Hem seguit, tal com estava previst, la ruta de Piero della Francesca (vegeu aquí) i ho hem pogut veure tot. És a dir, sense ensopegar amb cap lloc on l'obra que buscàvem fos "in ristauro" o l'edifici que l'allotjava estigués sotmès a "lavori in corso", cosa ben habitual en terres italianes.
A més a més, hem descobert una nova meravella: Citerna, un poblet medieval entre Monterchi i Sansepolcro -de fet, ja no és a la Toscana; per un quilòmetre pertany a la regió de la Umbria- que està considerat, amb raó, un dels més bells i ben conservats d'Itàlia.
Aquest cap de setmana hi celebren la Festa del Bosc, centrada al voltant de les tòfones, les castanyes, els bolets i les carbasses. Això, entre altres plaers i emocions, ens va permetre a l'A. i a mi fer la primera castanyada de la temporada. (n'hi ha més)
I a Sansepolcro, el poble on Piero della Francesca va nèixer i va morir -demà farà precisament cinc-cents disset anys, ja que es va morir el mateix dia que els americans varen tenir la desgràcia de descobrir Colom i la "hispanidad"- vàrem trobar una altra meravella. Més valuosa encara perquè no ens l'esperàvem fins que la vàrem trobar davant nostre. Esperant-nos.
Va ser al parc que porta el nom del pintor on vaig retratar el cartell que il·lustra l'apunt d'avui: amb aquest floral "AIUOLE" (parterre), un extraordinari pentavocàlic de sis lletres del mateix valor que el català OUAIRE (comerciant d'ous) o el francès OISEAU (ocell).
No cal dir que a hores d'ara ja l'he enviat a l'amic Màrius Serra perquè el posi en un lloc preferent de la seva col·lecció d'entomòleg de mots.
(vegeu just aquí sota unes quantes fotografies ampliades)
