Totxanes, totxos i maons

Després del forat negre de l’estiu “Enderrock TV” (vegeu aquí) reprèn temporada i ho fa dedicant l’espai principal del programa d’aquesta primera setmana a Anna Roig i L’ombre de ton chien, un grup que jo estimo de manera molt especial (vegeu aquí) i que considero que són la novetat més estimulant i amb més projecció de futur que aquest 2009 que ja comença a fer baixada ens ha donat pel que fa a músics de casa nostra.

Aprofito, doncs, l’avinentesa per recomanar-vos “Enderrock TV”, una de les millors maneres…  (n’hi ha més)

… d’estar al corrent de tot el que es cou en el nostre planeta musical.

Si no m’erro l’espai es pot veure de dilluns a divendres per la xarxa de televisions locals i a partir del dissabte queda penjat en l’adreça on he enllaçat al principi de l’apunt i allí va fent arxiu setmana rere setmana.

Són trenta minuts que passen gairebé sense adonar-nos-en. Això ara, perquè el dia que el xicot que manega la càmera superi el complex de Valerio Lazarov i divideixi per deu la quantitat de “zooms”, desenfocaments i desplaçaments vacil·lants de l’objectiu amb què habitualment ens obsequia la contemplació d’“Enderrock TV” serà una experiència encara més plaent.

Potser sí que el producte final serà una mica menys “modern”, però els espectadors guanyarem cosa de no dir en salut visual i en disfuncions nervioses cosa que, almenys els veterans com jo, agrairem profundament.

Una altra recomanació musical per a aquest cap de setmana és el grup barceloní Valero (vegeu aquí el seu MySpace). Acaben de penjar a la xarxa “Bar Bodega Salvat”, el seu darrer disc de sis cançons, perquè us les descarregueu i les escolteu (aquí les trobareu) tranquil·lament en el vostre iPod.

Jo ja en porto tres audicions i el meu entusiasme és creixent. Pop d’alta qualitat cantat en anglès per una gent que sap el que porta entre mans.

La darrera recomanació del cap de setmana és “Viatge a Montserrat” (vegeu aquí), el nou disc de Quimi Portet i sense cap mena de dubte el millor dels que ha fet fins ara. Té, a més a més, el bon gust de dedicar-lo a Adrià Puntí, una altra de les meves flaques (vegeu aquí).

AVÍS IMPORTANT: Segurament haureu llegit en algun reportatge promocional de “Viatge a Montserrat” que Albert Pla hi col·labora. Sí… jo també al principi havia arrufat el nas però estigueu tranquils: el senyor Pla es limita a recitar alguns versos de la cançó “Homes i dones del cap dret” i la resta del disc està callat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!