Totxanes, totxos i maons

Tot i que ja s’esperava una sentència del Tribunal Suprem en la línia del que ha acabat sortint, no deixa de ser una forta clatellada contra la llengua -el símbol per excel·lència de la nostra personalitat com a país i com a cultura en el món- precisament en uns moments de canvi en la més alta jerarquia de la Generalitat.

Davant d’una situació com la que ara es planteja crec que, a nivell de país -és a dir, de societat i (tant de bo) de govern- només hi ha dues vies d’actuació: la insubmissió contra una sentència que ens agredeix i que, per tant, hem de rebutjar sense embuts, i el menyspreu més absolut contra les forces polítiques…  (n’hi ha més)

… que donen suport als promotors de la denúncia que ha acabat amb aquesta sentència del Tribunal Suprem: el PP (vegeu aquí) i Ciutadans. Gentussa indesitjable, dolenta i mentidera que no vacil·la gens a l’hora de distorsionar la realitat si intueix que, de la calúmnia, en pot treure un benefici electoral.

Un menyspreu que ha de plasmar-se des d’avui mateix en el buit institucional del nou govern de Catalunya. Per això llegeixo amb alegria (vegeu aquí) que demà Artur Mas serà investit president de la Generalitat amb l’abstenció del PSOE de Catalunya (l’antic PSC). És a dir, sense haver de plegar-se a les contrapartides del PP.

Desenganyem-nos: no és que els socialistes siguin el company òptim per embarcar-se en aquest viatge (no oblidem que no hi ha res més assemblat a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres), però evidentment ara com ara encara estan lluny de la colla dels Millo, Sánchez-Camacho, Rivera i altres elements de la mateixa llopada.

No ho oblidem. Com diria Pedrolo, és molt senzill: insubmissió i menyspreu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!