“Chulería y poderío” (o a veure si en prenem nota).
Dies enrere parlava en aquest mateix racó de l’autoodi, el papanatisme i el cosmopolitisme de via estreta que ens envolta i de la manca que tenim de veus de prestigi que generin opinió i defensin on calgui la cultura del país sense por que ningú els digui que fan tuf d’espardenya. Encara no fa vint-i-quatre hores, en