Totxanes, totxos i maons

Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que ens anéssim desprenent. Tot és qüestió de posar-s’hi:

166. Tafaneries del veïnat

EXEMPLE D’ÚS: “I em deixa anar de bones a primeres: ‘Tu calla.'”

ÚS CORRECTE: “I em deixa anar, sense més ni més:…”

AFEGITÓ MEU: En aquest apartat podríem afegir-hi també aquell esgarrifós “Bones!” amb què darrerament la gent acostuma a saludar-se fent un calc del castellà “Buenas” (“tardes” o “noches”, se suposa) i que ha estat escampant de manera tan inconscient com nociva el bon amic Quim Masferrer un parell o tres de vegades a cada episodi de la sèrie “El foraster”.

——————————————————————————————————————–

(Si voleu veure tota la sèrie “La ronya del catanyol” feu clic aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!