Totxanes, totxos i maons

Un lector m’escriu admirat pel que explico en els dos apunts (aquest i aquest) que he dedicat recentment al llibre ‘Els quaderns oblidats’ de Cecília González.

M’agrada que es destaqui aquest fet. Si hagués de sintetitzar en poques paraules què és el que pretenc amb els quatre mil sis-cents apunts que he escrit en aquest Bloc des de l’any 2004 és la necessitat de deixar constància escrita de vivències, records, amistats, sons i altres detalls que són els que, al capdavall, ens defineixen com a persones i que d’alguna manera expliquen als que han vingut després (i que, quan marxem, es quedaran per seguir la ruta) com ha estat el nostre pas per aquest món.

Ara mateix no disposo de gaire temps per allargar-me sobre el tema. En tot cas em remeto als que vaig escriure l’any 2010, sota l’influx de la mort recent de mon pare, en aquest i en aquest altre apunt sobre el tema.

Llegiu-los i, si pot ser, feu-me cas, que no us enganyo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!