Totxanes, totxos i maons

He començat a llegir “La invención de Carmen Broto”, una crònica periodística sobre el famós crim comès contra una prostituta de luxe i molt relacionada amb les altes esferes de la societat barcelonina de finals de la dècada dels 40. Una història que, a més a més, ha inspirat articles, reportatges, llibres i pel·lícules a dojo.

El llibre -publicat per Aurea Editores– l’han escrit a mitges els periodistes Manuel Trallero i Josep Guixà i pretén ser la investigació més exhaustiva feta fins avui d’aquell esdeveniment. Sant i bo. No seré pas jo qui els porti la contrària. I en tot cas ja hi ha gent molt més competent que jo (penso en el company de blocs Agustí Pons) per fer la valoració de les seves virtuts periodístiques. A mi, ara com ara, em distreu i amb això ja en tinc prou.

El que em mou, però, a escriure aquesta nota és el to emprenyat, sentenciós i apocalíptic que solen adoptar alguns escriptors de llibres d’investigació que, com en el cas que ara m’ocupa, no poden dissimular com n’estan, d’encantats, de saber-se posseïdors de la veritat. Penso en l’Arcadi Espada de “Raval. Del amor a los niños” (fugiu, per cert, de la versió en diguem-ne català: un veritable insult a la gramàtica), en l’Oriol Malló d’“El cas Boadella” i en aquest llibre que ara tinc entre mans.

Francament, em sembla molt patètic veure com cada tres o quatre pàgines (i el llibre en té prop de cinc-centes!) els autors obren apartats específics amb títols tan lamentables (sobretot quan hi ensopegues contínuament) com: “Los hechos, simplemente los hechos, no necesitamos más”, “Las autoridades deberían advertir que la literatura perjudica seriamente la salud”, “Palabras y más palabras que no se las lleva el viento ni queriendo”, “Investigad, malditos, investigad. Que ya sabréis lo que es bueno, ya…” o “Por favor, no le digáis a mi madre que soy periodista, porque se cree que toco el piano en un burdel”.

Són estils, maneres d’expressar-se, ja ho sé. Però, tot i això, no em puc treure del damunt la impressió que m’estan dient: “Mira si has estat ase fins avui que t’has empassat tot el que t’havien dit. Doncs ara prepara’t, que arribem nosaltres a donar-li la volta com si fos un mitjó”. Set-ciències, emprenyats… (i el collonut del cas és que, de moment, el llibre m’enganxa).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!