Totxanes, totxos i maons

Escena C: (veu de noia) "Carinyo, sóc a la dutxa". (veu del noi que ja coneixem acostant-s’hi) "M’acaben de despatxar de la feina. Però no et preocupis: es pot arreglar". (veu de la noia mig sorpresa mig excitada) "Caaa-ri-nyooo…"

(n’hi ha més)

Des de fa unes setmanes cada matí, cap a tres quarts de set, a Catalunya Ràdio passen un anunci com els que acabo de reproduir. De fet en són tres de diferents amb la mateixa cua final i cada dia -almenys en la franja que jo l’escolto, no sé si la resta del dia el tornen a emetre- en toca un.

A mi, que generalment m’agafen acabant de dutxar-me, rentant-me les dents o fent el llit, aquests anuncis en els que se’ns explica la desgraciada vida d’aquest individu -i les miraculoses receptes del Boston Medical Group- em proporcionen una injecció de moral imprescindible per començar el dia amb ganes de menjar-me el món i de donar gràcies a Déu per la sort que tinc de no ser com aquest pobre i abnegat Vila que a força de sentir-lo parlar de les seves desgràcies cada matí -no trempa sense ajunt mèdic, li destrossen el cotxe, el foten al carrer…- ja el considero quasi com un fill adoptiu.

De fet ara només espero que els cervellets creatius del centre mèdic aquest de Boston s’inventin una nova campanya adreçada no pas a personatges tan insòlits com l’entranyable jovencell Vila i proposin alguna cosa interessant i profitosa per a la franja de població masculina -posem de seixanta en amunt- que segurament seria el públic objectiu de la majoria dels seus serveis.