Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Com que per aquella època jo anava més aviat curt d’armilla vaig copiar-me el disc en una cinta de cassette fins que un bon dia -ja reingressat a la vida civil- em vaig decidir a anar a can Castelló per comprar la versió original.

La meva sorpresa va ser quan en demanar “el disc de Leonard Cohen” em varen preguntar a quin dels dos em referia. Va ser d’aquesta manera que va entrar a la meva vida “Songs of Leonard Cohen” (que, de fet, és el seu primer disc -del 68, anterior en un any a “Songs from a room”– tot i que aquí sembla que ens varen arribar amb l’ordre capgirat) i al seu influx varen entrar també en la meva vida meravelles com “Suzanne”, “Sister of mercy”, “So long, Marianne”, “Hey, that’s no way to say goodbye” o l’extraordinària “One of us cannot be wrong”, que tanca el disc.

De seguida (1971) va aparèixer el tercer vinil –“Songs of Love and Hate”, que vaig comprar-  i dos anys després el quart, “Live Songs”, gravat en directe, que no vaig comprar fins molts anys després.

No cal dir que la febre Cohen s’anava escampant lentament a casa nostra. Alguna revista musical li dedicava unes pàgines, per la ràdio “Suzanne” rebia una certa atenció -Toti Soler enregistrava una versió en català el juliol de 1972 al seu disc “Liebeslied”– i de manera quasi clandestina van començar a publicar-se les primeres traduccions de la seva obra literària.

Mentre escric aquest apunt tinc a la vista els llibres que per aquella època vaig anar comprant: “Poemas escogidos”, que Plaza & Janés va editar el gener de 1972; “La energía de los esclavos” (Visor, 1974) traduït per l’actor Antonio Resines, cohenià de primera hora; la novel·la “El juego favorito” (Fundamentos, 1974) i “Canciones de Leonard Cohen” (edició casolana, 1974), que aplega les traduccions dels cinc primers discos fetes per Alberto Manzano, sense cap mena de dubte l’home que més ha fet per acostar-nos la figura i l’obra del poeta canadenc.

El cinquè disc –“New Skin for the Old Ceremony”– va arribar aquí acompanyat d’una gran notícia: Cohen preparava una gira europea en la qual havia previst un concert al Palau de la Música Catalana. Aquest concert es va celebrar el dissabte 12 d’octubre de 1974 i l’A. i jo no hi vàrem faltar.

En parlaré en el següent apunt de la sèrie.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!