Totxanes, totxos i maons

Potser és que aquests dies de llit, febre i estossecs que estic passant m’enxampen amb la sensibilitat a flor de pell (per exemple els únics DVD’s que tinc esma de veure són els de l’etapa crepuscular de Clint Eastwood) però el cert és que la sensació de viure en un món aguantat per quatre xinxetes i mitja dotzena d’incompetents m’està envaint fortament aquests dies.

No em refereixo a l’enèsima avaria a rodalies sinó a un altre cas que em sembla gairebé rufianesc: la vaga dels autobusos de Barcelona. (n’hi ha més)

Pensada de manera estratègica perquè afectés els dies punta de compres de Nadal i Reis els detalls interns de la vaga que ens han fet arribar les televisions i les ràdios són de vergonya aliena.

En primer lloc perquè a casa encara no hem entès perquè aquests senyors es mobilitzen. Diu que ara tenen 1,9 dies festius a la setmana i volen tenir els dos dies complets, sense decimals penjant. A mi, exposada així, em sembla una petició raonable però no estic segur que les coses siguin tan fàcils com aparenten.

¿Dos dies festius i prou? ¿Dos dies festius seguits? ¿O potser dos dies festius coincidint amb el cap de setmana? Aquestes preguntes jo no les he sentit formular de manera clara, directa i entenedora a ningú. I encara menys les seves respostes.

I entremig m’ha semblat que tot plegat ha estat gestionat pels vaguistes i els seus representants d’una manera que no em reca de definir com a patibulària. Jo, que amb la Vespa ja tiro, no sóc usuari gaire habitual dels autobusos però quan estàs aturat en un semàfor és fàcil que miris els vehicles i els conductors que esperen al teu costat i juraria que mai he vist individus al volant d’un autobús com els de la penya de la pancarta i el "piquete informativo" que sortia en totes les imatges dels TeleNotícies: al matí a les cotxeres, al migdia  al plaça de Sant Jaume i a qualsevol hora tocant els collons mentre tallen el trànsit.

El summe pontífex d’aquesta caterva -per entendre’ns, el José Bové del transport públic barceloní- és un tal Saturnino Mercader que em sembla un individu d’allò més perillós i del qual suposo que se’n parlarà. Cinisme i poca vergonya són les impressions que a mi em dóna aquest element que, pel que he pogut veure ja té uns quants espais al You Tube. Com diria la meva àvia, Sant Antoni gloriós…

És clar que en l’altre bàndol tenim el compañero Dídac Pestaña, vicepresident executiu de TMB i alcalde de Gavà. És a dir, PSOE del Baix Llobregat.

I per damunt de tot, mirant a una altra banda i desinflant-se dia a dia tenim la figureta de l’alcalde Hereu. Amb en Clos teníem un alcalde tontaina. El que ara tenim, però, és que ja no fa ni pena.