Totxanes, totxos i maons

Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. El poema triat per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada l’any passat quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar cap poema inèdit i es va triar un del Príncep dels Poetes.

El poema de la present edició es titula “No em despulleu” i és de Felícia Fuster aprofitant que enguany es commemora el centenari del seu naixement. El web de l’aniversari el podeu veure aquí i la pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha preparat amb motiu de l’esdeveniment la podeu veure aquí.

Us recomano molt especialment que feu una ullada a l’opuscle (aquest) que, com cada any, s’ha confegit amb traduccions del poema a una vintena llarga de llengües.

Si heu arribat fins aquí només us faltarà fer dues coses: llegir el poema de Felícia Fuster (el reprodueixo aquí sota) i que contribuïu a fer que el Dia Mundial de la Poesia  –o, si més no, el seu esperit– tot i la murga de la pandèmia duri tot l’any i no s’acabi a les dotze de la nit.

NO EM DESPULLEU

Abans

que el gran compàs no em paralitzi

amb la geometria de la mort

no em despulleu.

No em despulleu del temps

ni d’aquells mots

que, fins gebrats, jo feia càlids.

Sé que el meu cant

avui

no arribarà

ni a les òrbites baixes

i el món em pesarà. Tant és.

Deixeu-me.

Deixeu-me el formigueig

d’aquest cap ple de festa

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,

calç apagada, encesa, poca cosa,

no, res,

amb els peus nus.

Sé caminar descalça. I més.

I encara sé:

només el que s’esborra

té importància.

Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012)

Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!