Totxanes, totxos i maons

A finals de maig el bon amic Amadeu Abril em va fer arribar una petita perla -que podeu gaudir en l’arxiu que trobareu al final d’aquest apunt- sobre els estralls que solen fer, així que bades una mica, aquests entremaliats enginys coneguts amb l’intimidant nom de "traductors automàtics".

Més concretament, en l’edició digital del "Diari de Balears" del 27 de maig, dia de les eleccions municipals i autonòmiques, es fa esment a una formació política de nom "Va unir Mallorquina" que no és ni més ni menys que la interpretació directa i patatera que un traductor castellà-català poc controlat es fa venir bé per parlar del partit "Unió Mallorquina".  (n’hi ha més)

Una errada que, contemplada amb ulls benèvols, pot ser atribuïble a les presses de la redacció per tal de donar als seus lectors una informació immediata de tot el que s’estava coent aquella nit amb els recomptes de vots a les Illes. Que després hem vist que era molt, per cert.

Ahir al vespre, però, em vaig trobar amb dues perles d’aquest mateix estil tot i que en un suport que si per alguna cosa es caracteritza precisament és per la lenta elaboració dels seus continguts. Em refereixo al suplement dominical de coloraines d’El Periódico que, com tot aquest tipus de suplements, es tanca ben bé deu o dotze dies abans de la seva sortida a quiosc. És a dir, que en teoria hi ha temps de sobres per repassar a fons la feina.

Doncs bé, en la ràpida mirada -el metge em recomana que la meva exposició a segons quins diaris no superi els deu minuts diaris- que anit vaig fer-li a l’esmentat paper de coloraines del diumenge passat em vaig trobar amb dues perles d’alta volada:

A la pàgina 20, en una notícia que ens parla de la família Vivancos formada per set germans ballarins ens explica que aquests vailets són "tots morenos, mascles i ben semblants", traducció directa i per la patilla del castellà "bien parecidos".

Això no és res, però, comparat amb l’apoteosi de la matusseria que trobem a la pàgina 63. Just a l’entradeta d’un reportatge que intenta relacionar una petita ciutat turca amb la cantant Lolita, la filla de "la Faraona". Doncs bé, amb lletra de cos mitjà tirant a gran la maquineta automàtica d’El Periódico ens esquitxa el següent i impagable text: "Fins i tot la filla de Lola Flors es rendeix al seu encant".

I avui, per acabar d’arrodonir l’efecte, en el mateix diari em trobo que en la pàgina 17 ens parlen d’una cosa que es diu "Ja N’hi ha Prou" (amb aquesta mateixa seqüència de majúscules i minúscules) que no és altra que la famosa plataforma espanyolista i ultradretana (amb perdó per la redundància) "Basta Ya" liderada per Fernando Savater, un senyor que per l’època que em dedicava a seguir les pàgines d’El País hi escrivia força sovint. I no només per opinar sobre les curses de cavalls, per cert.

En fi… no sé si la tecnologia ens farà més savis i més lliures. Però de riure, si que ens en fem un fart, sí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!