Totxanes, totxos i maons

Tot i que, pel meu gust, alguna vegada "convergenteja" més del compte no em perdo mai la columna de les "Engrunes" que cada dia escriu Joan Oliver a la segona plana de l’Avui. Em sembla un saludable exercici de concisió, intel·ligència, moderació i sentit comú que, vistos els temps que corren, cal valorar en la seva justa mesura.

Per això em va agradar especialment la columna que va escriure ahir divendres sobre el partit amistós de futbol que el diumenge vinent jugaran les seleccions de Catalunya i Euskadi al Camp Nou.  (n’hi ha més)

He de dir que així que em vaig assabentar de la notícia -barrejada, per cert, amb el fariseu embolic de l’espot sobre les seleccions catalanes al qual si alguna crítica li faig és que el trobo visualment lleig i mal girbat-, quan em vaig assabentar de la convocatòria del partit, dic, no em va convéncer gens la idea. I com més dies passen més em ratifico en la primera impressió.

Celebrar un partit entre les seleccions de Catalunya i d’Euskadi pot tenir molt simbolisme però, de fet, és també (i amb perdó) una baixada de pantalons. O dit de manera més fina: la reducció d’una justa exigència d’ambdós països a una festeta esportiva de segona divisió.

Perquè em sembla que és precisament això el que volen a Espanya ("Eso, eso. Que jueguen entre ellos y que dejen de joder con el rollo de las selecciones nacionales"): que bascos i catalans ens aconformem amb la condició de raresa local que a l’altiplà ens volen atribuir i que, com a molt, jugant entre nosaltres ens desfoguem i se’ns afluixin les ganes de reivindicar els drets que com a nació ens corresponen.

Mireu com ara no han dit ni piu i com, en canvi, abans -quan Catalunya s’enfrontava a seleccions diguem-ne "oficials"- no paraven de remugar. És la prova del nou demostrada tantes i tantes vegades: si alguna cosa d’aquí emprenya a Espanya no ho dubteu ni un instant; segur que no és dolenta per a nosaltres.

En conseqüència, si ara callen, perill; senyal que no anem bé…

Així doncs, senyors de la Federació Catalana de Futbol, la propera vegada sense miraments: contra una selecció de les que reconeix la FIFA. Encara que sigui la de Polònia i jugant el dia dels Sants Innocents.

Ben mirat tot farà joc, no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!