Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Box Populi

La primera cosa bonica del dimarts 1 de febrer de 2022 són les caixes per fer un trasllat, l’anunci d’una nova vida. Al començament fan una mica de respecte, encara que finalment el trasllat es frustri. Com les caixes del president Mattarella, una imatge que ha vist tot Itàlia i que ha acabat en no res (*). Per a molta gent podria semblar un símbol de fatiga o un esdeveniment traumàtic. Se solen omplir caixes quan arriba la jubilació o una separació. O, senzillament, amb un canvi de casa viscut com la més gran de les angoixes. Som un país ben estrany. Dubto que, fora de l’italià, gaires llengües més tinguin l’expressió ‘trencar les caixes’ com a sinònim de fastiguejar o de fer la murga. Durant molts anys va fer furor un concurs televisiu consistent a encertar el contingut misteriós d’unes caixes amb la possibilitat de canviar-lo per assolir un resultat millor. Preparar caixes és un veritable art: hi ha qui sap tancar-les travant les quatre ales entre sí i, per tant, no necessita cap mena de cinta adhesiva. Hi ha, en canvi, qui prefereix fer-la servir per sentir el plaer, després, de tallar-la amb la punta d’un cúter. Et converteixes en un professional de les caixes quan detectes que a cada nou trasllat en necessites menys, quan la tria del que necessites s’acosta a l’essència. Una caixa no és ni una renúncia ni un adéu, sinó una nova possibilitat. Tan certa que, inevitablement, la reobrim.

(*) Tot i no voler repetir mandat -ja té 80 anys-, el caos habitual de la política italiana ha acabat forçant Mattarella a continuar com a President de la República set anys més (vegeu aquí).

 (si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

——————————————————————————————-

Els 4 Fantàstics

La primera cosa bonica del divendres 4 de febrer de 2022 són els 4 Fantàstics, no pas els del còmic, sinó els que calen per canviar les normes d’alguns clubs molt exclusius i també les lleis del món. Aquests dies s’està discutint a propòsit de la prohibició d’admetre dones en un conegut club romà. La qüestió, però, és més àmplia i complexa del que sembla. Fa temps em varen cridar per fer una xerrada amb els socis d’un dels més antics (va ser fundat a mig segle XIX) i exclusius d’aquests cercles. Era en un “palazzo” sumptuós situat en el centre d’una ciutat plena d’art. Per a aquella sessió havien convidat fins i tot algunes senyores. Un dels socis, noble i descendent de militars il·lustres, em va explicar en veu baixa que les seves regles s’havien pensat per assolir l’objectiu ideal: la conservació. Si es volia proposar una modificació calien quatre vots a favor per cada vot en contra. De primeres em va semblar una injustícia, una trampa per mantenir reclosa la història en una caixa forta. Ara entenc que és una altra cosa: un mirall de la realitat, també un incentiu. La humanitat reposa en l’statu quo, llisca cap al centre ideològic i tem les innovacions. Per aconseguir-les calen convenciment, força, proselitisme. No hi ha cap revolució que no hagi estat de masses ni cap reforma que no hagi obtingut una ampla majoria. Cal fer-les, abans que sigui massa tard: a raó de quatre contra un.

(si entreu aquí–i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

–—————————————————————————————-

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!