Resultats de cerca per: Xavier Roig
Quina delícia el panorama musical català de 2011! Vegeu, si no, el nivell dels darrers discos de Very Pomelo, Obrint Pas, Manel, Antònia Font, Raimon, Mazoni, Lo Pardal Roquer, Guillamino, Le Petit Ramon, Xavier Baró… i “Bigoti vermell”, el segon disc d’Anna Roig i L’ombre de ton chien (vegeu aquí), que ara com ara no dubto gens que ocuparà un lloc
Qualsevol dia de la setmana és bo quan es tracta de llegir coses interessants, ben pensades i escrites amb trellat. Com, per exemple, els apunts que Carme-Laura Gil penja amb freqüència quasi diària al seu Bloc "Coc ràpid" (vegeu aquí) o els que escrivia Agustí Pons a "Fora d’hores" (vegeu aquí), un Bloc aturat des de fa mig any i que em
Aquest mes de gener he publicat un total de quinze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Els discos catalans de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 2) La meva crítica de “L’altra”, de Marta Rojals. (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2013 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) *
Aquest mes d’octubre he publicat un total d’onze apunts. L’ordre dels més als menys visitats ha estat aquest: * 1) Força Dharma (en record de Josep Fortuny). (vegeu-lo aquí) * 2) ¿T’agraden els encreuats de Màrius Serra i de Fortuny? (vegeu-lo aquí) * 3) Pirineus de sang. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Viure (és a dir, recordar). Les memòries d’infantesa
Cinc dies després de la seva aparició he de dir que el nou diari Ara m’està agradant. I força. M’agrada per diverses raons -el disseny, la concepció general, la versió web…- que no descarto de comentar aquí mateix amb una mica més de detall en els propers dies. Quan disposi d’una mica més de perspectiva. D’entrada, però, ja us puc avançar un dels
(Vegeu aquí la primera part) En poesia, a part del ja esmentat “Altres presències”, de Màrius Sampere -el primer llibre amb obra inèdita després de tres anys de silenci- editat per Meteora, val la pena destacar “Llunari”, de Josep Lluís Aguiló (Proa), “Misteriosament feliç”, de Joan Margarit (Proa), “Moments feliços”, el debut -si no m’erro- d’Oriol Izquierdo (Ed.
"… I si bé aquesta degradació sense precedents que pateix Barcelona és transversal, també és cert que ha estat en bona part provocada pels poders públics i els seus aliats. Vull dir que l’origen del desgavell actual té uns responsables perfectament identificables. ¿Qui va encetar la tradició d’una Bercelona festivalera, especialitzada en esdeveniments que van
“Mentre el sòl serveixi per finançar els ajuntaments, la solució al problema de l’habitatge és difícil”. Fragment de l’article “Requalificators”, de Xavier Roig, publicat a l’Avui del divendres 11 de novembre. Feu click aquí per llegir-ne el text íntegre. (Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 21 d’octubre) NOTA: Com podeu comprovar si entreu al
Des de fa uns dies es pot veure per televisió la campanya promocional de la nova etapa que enceta el diari Avui a partir del 28 de setembre. És a dir, demà passat. És un anunci que es basa en la contraposició d’imatges -rostres de personatges populars al costat d’altres anònims- i de conceptes. Per exemple, soroll/silenci,
"Tota la brometa que desitgin, però no em dóna la gana de ser indulgent amb els malintencionats -per curts de gambals que siguin-. Per això no m’agrada aquesta penya, perquè guarda males intencions -els seus papàs biològics i polítics els han rigut les tonteries massa temps-. Perquè davant d’un perill de fractura Catalunya-Espanya, ells treballen
“Vam decidir que els nostres partits polítics havien de fer veure que eren honrats i no rebrien finançament de particulars; vam decidir que els membres del govern havien de cobrar poc perquè no s’havien d’enriquir, etc. En resum, demagògia delirant i avançada. Doncs mirin: jo crec que un conseller hauria de cobrar molt i, a
“…convindria analitzar quins han estat els responsables que s’hagi elevat a categoria de personatge representatiu aquest bípede anticatalà -professional del “tapeo de señoritingos”- anomenat Francisco García (àlies ‘Marqués de García-Prieto’)“. Fragment de l’article “Els altres señoritos”, de Xavier Roig, publicat a la secció Diàleg del diari Avui d’avui. Vegeu-ne aquí el text íntegre. Vegeu també
“D’Amèrica es tracta d’informar d’allò que és notícia. És notícia que plogui a Londres? Oi que no? Doncs només cal informar d’allò que va malament. Per tant, si l’Iraq elegeix nou president, i és kurd, això no és notícia. Ara, si es descobreix que un guardaespatlles del Bush té una amant iraquiana que li fot
Déu n’hi do, quina setmana. La vaig començar reproduint l’article de Xavier Roig sobre els Intocables, va continuar amb la rèplica en forma de carta al director del senyor Eduard Barrobés, mestre, i avui el suplement de Cultura de l’Avui publica la meva crítica del darrer llibre de Sebastià Alzamora en la qual aprofito per exposar la meva opinió
Una vegada més l’enginyer i escriptor Xavier Roig torna a posar el dit a la nafra en parlar ahir, en la seva secció d’opinió “La punta del dit” del diari Avui, de certs mals hàbits relacionats amb la manera com alguns professionals de l’ensenyament es plantegen el seu ofici. Un tema sobre el qual la permanent