Totxanes, totxos i maons

Tot i que avui no m’esperen al despatx i sí que ens esperen, en canvi, a l’A. i a mi els plàcids paisatges de la Toscana abans d’enfilar cap al camp d’aviació no m’estic de fer la meva passejada matinera de cada dia per la xarxa.

Hi trobo l’estimat Doctor que signa “Un tio normal” -un dels Blocs que jo llegeixo- (vegeu-lo aquí) que ens recorda que ahir va ser Corpus i que a Barcelona es podia contemplar en els llocs habituals el tradicional Oucomballa.  (n’hi ha més)

El de la imatge que il·lustra l’apunt -miserablement afusellada del Bloc del Tio Normal, per cert- és el de l’Ateneu Barcelonès i en posar-lo aquí penso en una personeta tendra i estimada que es diu Bernat, que va nèixer el mateix dia que jo (una pila d’anys després) i que viu a l’altra banda de l’Atlàntic.

La sorpresa del dia (vegeu-la aquí) me la dóna la notícia que el jurat de la Lletra d’Or ha considerat que el millor llibre en català publicat el 2007 ha estat el text teatral “Après moi le déluge”, de Lluïsa Cunillé.

I el primer bany d’intel·ligència del dia m’arriba a través del Mail Obert de Marta Rojals (vegeu-lo aquí) en el que ens explica la seva crònica personal d’una visita a una exposició en un centre de cultura contemporània. Però molt, de contemporània, eh?

—————————————————————————————-

PD: Per cert, qui vulgui aprofundir en el tema (com es diu ara) farà bé de tafanejar aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!