Això li deu passar a tothom, suposo. De vegades sorgeix un tema sobre el qual m’agradaria dir-hi la meva i, mentre m’hi poso, resulta que algú se m’avança, ho fa millor que jo i, a més a més, esgrimeix arguments molt similars als que jo hauria utilitzat. I com que la cosa de l’ego fins ara la tinc correctament dimensionada, en situacions així no em reca gens ni reconèixer els mèrits a qui se’ls ha guanyat ni posar-me darrere seu per donar-li empenta i escampar el seu missatge, que ja és també meu. (n’hi ha més)
Em va passar fa uns quants mesos -i en vaig deixar constància aquí– a propòsit d’aquest magnífic conte de fades cinematogràfic que es titula “Mar adentro”. Era un article publicat a “Presència” en el qual el signant, l’escriptor gironí Antoni Puigverd, expresssava la seva opinió sobre el film d’Alejandro Amenábar amb paraules que subscric plenament de principi a final. I ara mateix m’acaba de passar una cosa molt similar amb la columna d’Iu Forn d’avui al diari Avui en la que parla del manifest “Una aposta per la convivència: la Catalunya diversa” (glups, “convivència” i “diversa”: dues paraules que d’un temps ençà sempre que se les posa algú a la boca és perquè al capdavall ens acabi tocant el rebre als d’aquí), impulsat per les principals cases regionals de Catalunya al front de les quals, de manera molt singular, trobem la FECAC de l’inefable senyor Francisco García Prieto.
El dia que exposava la meva opinió sobre Salvador Sostres ja en vaig parlar, del senyor Iu Forn. Si algú té mandra d’enllaçar cap enrere li resumiré breument la tesi: de la mateixa manera que si en Sostres fos fill meu jo seria un pare d’allò més preocupat, si ho fos en Forn, en canvi, em sentiria la mar d’orgullós i cofoi. I en la seva columna d’avui -titulada “Una de FECAC i una de finito”– trobo que està tan encertat que fins i tot em sento predisposat a fer una excepció: si algú dels qui llegeixen aquest Bloc va per la vida de cosmopolita i fàixon i, en conseqüència, li fa una mica de cosa entrar al web de l’Avui -“Ai ecs, l’Avui. A mi doneu-me El País o el Periódico que sóc ciutadà del món”, diuen– per llegir la columna (no fos cas que algú s’assabentés que està contribuint a augmentar el nombre de visites de la millor, amb distància, pàgina web dels diaris d’aquí) aquesta vegada m’estaré d’engegar-lo a la merda (però que no s’hi acostumi, el fàixon cosmopolita) i li reproduiré íntegre el text. Tasteu-lo a glopets, penya. Que s’ho val.
Una de FECAC i una de “finito”, Iu Forn. La FECAC és l’entitat que organitza la Feria de Abril a Catalunya, aquella que cada any visiten dos-cents milions de persones (o més). Però la FECAC és, sobretot, l’instrument que ha permès al senyor Francisco García Prieto tenir quadrats els dos grans partits catalans (apuntin el nom de Josep Maria Sala pels sociates i el d’Antoni Comas pels convergents). Que hi havia problemes de caixa?, res, una trucadeta i tots dos perdien el culet per ajudar-lo. A canvi ell donava un agraïment etern i altruista que, com pot imaginar, en cap cas tenia relació amb el control d’uns milers de vots de l’àrea de BCN. Fa uns mesos va aparèixer l’associació Els Altres Andalusos. I va dir que la FECAC ha estat venent una imatge d’Andalusia que és la mateixa que “va utilitzar Franco”. I, a més, va demanar els comptes de la Feria. He, he, que bromistes els senyors Altres. Algú els hauria de dir que els reis són els pares. En aquest cas són els reis de la pudor de fregit, el folklorisme preconstitucional i una Feria que era notícia l’any que una baralla no acabava amb un mort.
Aquesta denúncia ha fet córrer l’aire en aquest món tan tancat i ja pot imaginar que al compte corrent dels senyors FECAC i de les altres associacions semblants hi ha sonat el senyal d’alarma. La solució ha estat fer-se les víctimes i redactar un manifest en què denuncien que es pretén imposar una visió uniformista de Catalunya. Quina? En la presentació van posar com a exemple d’alteració de la convivència a Catalunya el pla Ibarretxe (¿?), l’avenç del català en detriment del castellà (¿?), les mobilitzacions en contra de les corrides de toros (¿?) i que quan Maragall planteja una regió euromediterrània oblida Extremadura (¿? i ¿?), cosa que demostra que aquests senyors no són d’origen andalús sinó extraterrestre. Però sap quina és la gran queixa?: que es critiquin les subvencions que estan rebent. I aquí arribem a la clau de tot. Prieto (les files) i companyia estan dient: o continueu donant-nos calés o fem nostre el discurs de la COPE. Si veu que PSC i CiU comencen a regalar “pejcaíto frito” i fino entre la militància, tingui clar que han acceptat el xantat…, perdó, les recomanacions de la FECAC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!