Ha passat el 28 de desembre i, pel que m’ha semblat veure, fora de l’àmbit de la premsa esportiva es pot donar per desaparegut el costum de publicar notícies espaterrants que l’endemà quedaven desmentides. De fet, alguna cosa ens deu passar a tots plegats quan ahir, mentre mirava els titulars de la premsa a la percaça d’alguna innocentada, m’adonava que vivim en un món (i en un país) tan desmanegat que moltes de les notícies que desfilaven davant dels meus ulls contenien ingredients prou esperpèntics com per passar perfectament com productes exclusius de la diada dels Sants Innocents. (n’hi ha més)
El dia ens va portar, per cert, dues notícies importants (i certes) que no vull deixar fora d’aquest comentari: l’acord del govern central que assumeix l’informe dels tècnics sobre el retorn a Catalunya dels “papers de Salamanca” (ja era hora!) i la reestructuració del departament de Cultura de la Generalitat (que també n’era ja hora!).
També hi va haver un cert marrameu a e-notícies.com entre el director Xavier Rius i l’ínclit columnista Salvador Sostres a propòsit d’una presumpta censura d’aquell a aquest. En Sostres va anunciar que plegava i, de fet, avui no ha aparegut la seva columna. Ja s’ho faran…
Sort vàrem tenir de l’amic Fortuny que, com cada 28 de desembre, sense grans escarafalls ens va etzibar a La Vanguardia un encreuat gairebé impossible de resoldre. Ja fa una pila d’anys que ho fa i tots els seus incondicionals (ho sap, el molt bandarra, que ens va la marxa) ens esperem la seva innocentada amb candeletes. Compte, però, que amb un individu tan genial com Fortuny no s’hi val a badar perquè fa tres o quatre anys va sorprendre’ns amb un triple salt mortal… publicant un encreuat absolutament normal.
(Recordeu que ofereixo una col·lecció completa dels primers cent números d’El Víbora. Més detalls aquí.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!