Gràcies a la columna setmanal de Vicenç Pagès Jordà a les pàgines literàries de “Presència” fa uns diumenges vaig recordar que aquest setembre es compleixen 15 anys de la publicació -a la col·lecció Cotlliure d’Edicions de la Magrana- del llibre “Fahrenheit 212”, subtitulat “Una aproximació a la literatura catalana recent” i signat pel col·lectiu de crítics Joan Orja (Josep-Anton Fernández, Oriol Izquierdo i Jaume Subirana). (n’hi ha més)
El llibre és un reflex d’una època molt concreta en la qual hi va influir molt la irrupció de l’editorial Columna a la recerca de l’escriptor (o escriptora) jove que representés la modernitat urbana que havia de trencar amb els esquemes de la denominada “Generació dels 70”. L’èxit fundacional va ser el famós “Amorrada al piló”, de Maria Jaén, un producte elaborat a l’estil del monstre de Frankenstein després de no poca feina de “cuina” editorial. Era, per entendre’ns, l’època que Miquel Alzueta es passejava amb un vestit amb faldilles -li va durar poc, gràcies a Deu, la fal·lera per aquella moda- i en la que podies comprar llibres al Nick Havanna amb unes màquines similars a la dels paquets de tabac dels bars.
(Curiosament són pocs els que recorden que després del piló de la Jaén l’altre gran èxit editorial que va empènyer cap amunt el grup Columna va ser l’inefable “Mossèn Tronxo”, de Josep Maria Ballarín).
Com sol passar sempre que es mira retrospectivament un retrat de grup podem dir que la nòmina d’autors analitzats a “Fahrenheit 212” ja no és el que era. Dels 25 noms que figuren a la bibliografia final la meitat s’ha perdut pel camí. Mirant-ho en positiu diré que els autors que es van mantenint al peu del canó són: Lluís-Anton Baulenas, Sergi Belbel, Alfred Bosch, Toni Cucarella, Josep-Francesc Delgado, Josep Maria Fonalleras, Maria de la Pau Janer, Isidre Martínez Marzo, Sergi Pàmies, Maria-Mercè Roca, Màrius Serra, Carles Torner i Rafael Vallbona. Hem de lamentar també dues doloroses absències: Gabriel Galmés i Carles Mengual (*).
Pel que fa als components de Joan Orja desconec què se n’ha fet de Josep-Anton Fernández. Crec que corre per terres de Sa Graciosa Majestat, però no n’estic segur. Els últims senyals de vida que tinc d’ell són de finals de 1997 quan va publicar en el suplement de l’Avui un insòlit article de contracrítica a la crítica -negativa, molt negativa- que jo havia fet del llibre “L’adoració perpètua”, de Lluís Maria Todó, tres setmanes abans en el mateix suplement. Vés, quines coses…
Els altres dos, en canvi, els tinc més “controlats”. Jaume Subirana acaba de ser nomenat (DOGC del 23 de setembre) Director de la Institució de les Lletres Catalanes, un càrrec en el que Francesc Parcerisas, el seu predecessor, ha deixat el llistó molt amunt però que en mans de Subirana fa pensar que continuarà en línia ascendent. Pel que fa a Oriol Izquierdo, què dir?. Ha estat editor, fa articles a la premsa, dóna classes a la Ramon Llull i és col·lega -“Oi?”, Oriol?- d’aquests Blocs que s’ha empescat la bona gent de Vilaweb.
(*) MOLT IMPORTANT: El dia 18 d’octubre m’assabento per una ànima caritativa que he ficat la pota fins dalt de tot amb Carles Mengual. Contradient el que he escrit més amunt aquest escriptor gaudeix sortosament d’una esplèndida salut i, per tant, esmeno de manera pública l’esguerro. Amb l’absència -aquesta dissortadament certa- d’en Biel Galmés n’hi ha ben bé prou.
(JJI, 18/X/04)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!