El valor d’un mot: ‘sense’ (segons Gabriele Romagnoli).

A ‘La prima cosa bella’ que avui publica al diari La Repubblica el meu admirat Gabriele Romagnoli (aquí) parla de la paraula ‘sempre’. Us reprodueixo l’article, que s’ho val:

“La primera cosa bonica del divendres 20 de març de 2020 és una paraula que ha estat infravalorada, fins i tot exorcitzada, el significat de la qual ara tornem a descobrir: SENSE. Ho vaig escriure en un llibre el 2013:

‘A la majoria li fa por. L’associem a la mancança d’alguna cosa, sovint fonamental. Diem ‘sense’ i automàticament pensem ‘sense art ni part’, ‘sense suc ni bruc’, ‘sense esperança’, ‘sense Déu’. Si la combinem amb una altra, formarem una tercera paraula generalment vista a tot arreu com a mísera i negativa: ‘sense-sostre’, ‘sense-papers’ ‘homeless’. I tanmateix és la vida que ens ensenya a actuar ‘sense’. I a sobreviure, resistir i millorar precisament per aquest motiu. Perdre és, de vegades, enriquir-se. Descobrir que teníem falses necessitats, alliberar-se de desitjos il·lusoris. Es pot prescindir d’una cosa i sentir-se millor que abans, especialment si aquesta cosa ens havia estat donada.’

No havíem percebut potser que érem a només una síl·laba de distància de l’essència (NOTA: joc de paraules que en llengua italiana funciona ‘senza / es-senza’). I ara què? Doncs el temps de la nuesa, de presentar-nos no pel que tenim sinó pel que som. Penso en un vell film –“Fearless” (Sense por)– que tractava dels supervivents d’un accident aeri; venia a ser com l’espot d’una targeta de crèdit per a les coses ‘sense preu’. I a qui ens pregunti ‘Ens en sortirem?’, li respondrem mirant-lo als ulls: ‘SENSE cap mena de dubte’. 

Gabriele Romagnoli (La Repubblica, 20 de març de 2020)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *