Mercè Ibarz i ‘la prima cosa bella’ que cada matí ens regala Gabriele Romagnoli.

Una de les coses que espero amb més interès els caps de setmana és l’article que cada dissabte publica Mercè Ibarz, escriptora, periodista (i un munt de coses més; vegeu aquí), a Vilaweb. Són articles de caire cultural però que sempre aporten elements complementaris singulars que el lector agraeix. Comproveu-ho, si no, en aquesta relació de tots els articles que fins ara ha publicat en l’esmentat portal.

L’article del passat dissabte (aquest, del qual us recomano la lectura íntegra) es titulava ‘Acció de gràcies’ i, amb el pretext de la celebració pocs dies abans del Dia d’Acció de Gràcies als USA ens parlava de Gabriele Romagnoli, periodista, escriptor i guionista nascut el 1960 a Bolonya que actualment dirigeix la cadena esportiva de la RAI i que cada dia, de dilluns a divendres, publica al diari La Repubblica una columna breu (*) amb el nom de ‘La prima cosa bella’ en la qual, tal com el títol indica, fa que els lectors comencin el dia llegint una reflexió positiva i agradable relacionada amb l’actualitat.

(*) Amb l’afegitó d’una versió llegida per ell mateix que es pot escoltar per Internet al final de cada article i la contemplació per pantalla de la fotografia que il·lustra la peça perquè la majoria de vegades està íntimament relacionada amb el que Romagnoli ens conta.

Jo desconeixia l’existència d’aquest autor i de ‘La prima cosa bella’ fins que l’article de Mercè Ibarz me’l va descobrir la setmana passada i confesso que des d’aleshores m’he convertit en seguidor incondicional del senyor Romagnoli i de la seva columna. Cada matí, doncs, la baixo a l’ordinador, l’arxivo en una carpeta dedicada a ell que he obert a l’escriptori i imprimeixo el text per fer una estona d’aprenentage pràctic (i autodidacte) d’italià ja que el seu llenguatge planer i entenedor té, alhora, un registre culte que m’agrada molt.

Al petit grup d’amics amb els quals cada any munto una expedició per Itàlia (el maig vinent, per exemple, ens passejarem per la Pulla i un trosset de la Basilicata) els faré arribar aquest apunt i alguns articles per veure si finalment s’enganxen a Gabriele Romagnoli com m’ha passat a mi (i, de passada, es familiaritzen amb la llengua de Leopardi).

Per cert, gràcies també a Mercè Ibarz he sabut que l’any passat Àtic dels Llibres va editar en català ‘Viatjar lleuger’ (‘Solo bagaglio a mano’, títol original). L’acabo de comprar i, després d’una rapidíssima ullada en diagonal a les 90 pàgines que té, he decidit de posar-lo molt amunt de la pila de llibres que tinc pendents de llegir. A primera fila, com si diguéssim…

No sé per què sospito que no serà la darrera ocasió que parlo aquí del senyor Gabriele Romagnoli i de les seves benemèrites, imprescindibles i tonificants ‘primeres coses boniques’ de cada dia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *