La Via Laietana: una avinguda carregada d’històries.

Va ser a l’Escola d’Aparelladors on vaig aprendre a mirar la Via Laietana amb uns ulls diferents. No tinc la data exacta però calculo que seria a la classe de Construcció de segon curs (anys 1970 o 1971, per tant) que se’ns va explicar els orígens d’aquella via que seixanta anys abans s’havia obert, recta i implacable com el tall d’un ganivet, entre l’Eixample i el mar.

Un tall que deixava a banda i banda una pantalla d’edificis d’una certa aparença pensats bàsicament com un decorat que tapés la vista del que quedava darrere seu: uns barris degradats i carregats d’història que varen ser escapçats pels enderrocs que va generar l’obra. Un trasbals que va durar cinc anys i que, poca broma, va desplaçar deu mil persones, va fer desaparèixer dos mil habitatges (casetes, casalots i uns quants palaus) i gairebé un centenar de carrers, passatges, places, andrones i carrerons.

Com no podia ser d’una altra manera, a partir d’aleshores les meves anades i vingudes per la Via Laietana varen adquirir una dimensió molt diferent. D’alguna manera em feia la impressió d’estar caminant per damunt d’un immens cementiri que, malgrat els anys transcorreguts, no m’era gens aliè. I més encara quan vaig saber que un dels primers carrers a desaparèixer portava el meu cognom: carrer de l’Arc d’Isern. Un carreró bastant curt que, pel que vaig esbrinar, anava del carrer de Basea al carrer del Pom d’Or. Parlo d’una zona a tocar de l’edifici de Correus que avui està ocupada per l’illa de cases formada pels carrers Salvador Aulet, Sots-tinent Navarrro, Àngel Baixeras i la Via Laietana.

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

Per aquells atzars que de vegades té la vida, el setembre de l’any 2000 la història de l’obertura de la Via Laietana em va tornar a trobar. I ho va fer, curiosament, des de Girona ja que el premi Prudenci Bertrana d’aquell any -l’estrella del cartell dels Premis Literaris de la capital gironina que cada setembre obre la temporada lletraferida- el va guanyar Lluís-Anton Baulenas amb “La felicitat”, una novel·la la trama de la qual es desenvolupava l’any 1909 (l’any de la Setmana Tràgica) en els carrers que anaven caient per l’empenta de la nova via que havia d’arribar fins al port. El llibre va sortir el febrer de 2001, de cara a Sant Jordi, i el dijous 1 de març el suplement de Cultura del diari Avui publicava la meva crítica, entusiasta, amb un títol que encara avui, després de rellegir-les (la crítica i la novel·la), considero vàlid: “Talent i bon ofici”. Preneu-ne nota, doncs, perquè “La felicitat” continua sent un llibre totalment recomanable. Potser el millor que ha escrit Lluís-Anton Baulenas.

Les casualitats, però, no s’aturarien aquí perqué el 18 de maig, poques setmanes després de la publicació del llibre de Baulenas, el Museu d’Història de la Ciutat inaugurava l’exposició “La construcció de la gran Barcelona: l’obertura de la Via Laietana 1908-1958” que no va ser, ni de bon tros, una mostra qualsevol ja que va treure a la llum per primera vegada una gran quantitat de documents i d’imatges relacionades amb les obres que fins aleshores havien romàs en la penombra dels arxius.

D’aquella magnífica exposició, que es va poder veure fins al 30 de setembre, recordo un parell de coses que em varen semblar significatives i que ara, en tornar a consultar el catàleg, he recuperat: la part dedicada a la monumentalització del centre històric barceloní, definida molt encertadament com “la invenció del Barri Gòtic”, i l’exhibició d’unes quantes fotografies fetes per professionals i aficionats l’any 1908 en els carrers que poc després desapareixerien, un material obtingut gràcies al concurs convocat a tota pressa per l’Ajuntament que, conscient de la transcendència de les obres que eren a punt de començar, va voler que en la memòria històrica de la ciutat en quedés alguna referència.

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

Aquest cicle que per mi va començar en una llunyana classe de l’assignatura de Construcció a segon d’Aparelladors es tanca -de moment, si més no- amb una exposició (aquesta) que fa pocs dies s’ha inaugurat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Es titula “La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana” i presenta una extensa mostra del material fotogràfic que es conserva d’aquell concurs municipal. Com, per exemple, aquesta preciosa imatge d’un racó del carrer d’en Malla:

(Si cliqueu al damunt la imatge creix)

L’exposició la podreu visitar fins al 31 d’octubre, cosa que us recomano ferventment. Hi trobareu, per cert, destacades unes quantes frases extretes de la novel·la de Baulenas. I encara que no hi ha res que pugui substituir la contemplació directa d’aquelles fotografies de fa cent onze anys us podreu començar a fer una impressió aproximada del contingut si entreu a la mostra virtual (aquesta) que l’Arxiu ha penjat en el seu web.

Pel que fa al catàleg (molt recomanable també) us el podreu baixar directament si activeu aquest enllaç.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *