Les ‘Converses filològiques’ de Pompeu Fabra: cent anys i tan actuals (5).

La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí)

Conversa 380, OC p. 459; 27 de maig de 1923

Llegim en un document publicat per una entitat barcelonina: «Li agrairem tingui l’amabilitat de trametre’ns qualsevol publicació que cregui pugui esdevenir útil al nostre objecte.»

Deixant de banda la impropietat amb qué sembla usat el verb esdevenir, constatem en aquest paràgraf dos casos d’omissió indeguda de la conjunció que.

La supressió de la conjunció en una proposició que fa de complement és inacceptable en català, és contrària al geni de la nostra llengua. Parlant, quin català diria mai li agrairé vingui en lloc de li agrairé que vingui?

Doncs, essent, en el paràgraf transcrit, tingui complement de agrairem, i pugui complement de cregui, on diu agrairem tingui hauria de dir agrairem que tingui, i on diu cregui pugui hauria de dir cregui que pugui(*)

El català antic presenta, certament, alguns casos d’omissió de que. Aquesta, però, en el català actual és la imitació d’una construcció espanyola, ja en espanyol poc recomanable; no la continuació d’aquella construcció medieval, que, d’altra banda, repugna evidentment al geni de la nostra llengua, per qué creiem que ha d’ésser proscrita en absolut de la llengua literària.

————————————————————————————————

(*) Aquesta ‘Conversa’ del Mestre sonarà com música celestial als qui ens deprimim cada vegada que, per exemple, ensopeguem amb un esgarrifós “Preguem disculpin les molèsties”.

———————————————————————————————–

MOLT IMPORTANT: En el Portal Pompeu Fabra (aquest) podreu accedir directament –en format pdf (aquí)–  a totes les Converses filològiques tal com apareixen publicades a les Obres Completes.

————————————————————————————————-

(La següent Conversa la trobareu aquí)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *