“Isla de Wight”, de Kerouacs (o com érem, Déu meu, l’any 1969…)

No fa gaire vaig sentir pel carrer algú que xiulava una cançó que em va fer viatjar a finals dels anys seixanta i que he cantat  –i xiulat–  un munt de vegades. Dissortadament no vaig poder veure qui era el xiulador, però estic segur que era algú de la meva generació que, carrossa com jo, porta aquesta cançó incrustada en el seu ADN sentimental.

Parlo d’“Isla de Wight”, interpretada per un grup que es feia dir “Kerouacs” i que després ja no va fer res més. El disc té dues cançons però, realment, només n’hi ha una perquè a la cara B ens trobem el mateix tema… enregistrat a l’inrevés. Ara, d’això, en diríem “tenir un morro que te’l trepitges” però aleshores ens ho empassàvem amb l’excusa que era una cosa d’allò més trencadora (com érem, Déu meu…)

Els autors d’“Isla de Wight” són tres senyors francesos  —Fingal, Delpech i Vincent—  que, evidentment, volien retre un homenatge ràpid i oportú (el disc va sortir pels volts de Nadal) a la segona edició del festival música pop i rock de l’illa de Wight que s’havia celebrat a finals d’agost amb Bob Dylan i The Who com a caps de cartell (un agost mític, aquell de 1969, perquè pocs dies abans s’havia celebrat també el festival de Woodstock).

Això m’ha donat la idea de recuperar el disc  –que, naturalment,, conservo–  fer-li una fotografia i penjar-la a tall d’il·lustració de l’apunt. També m’ha servit, és clar, per deixar córrer la nostàlgia (i, per què no admetre-ho?, sentir una mica de vergonyeta en veure com érem, Déu meu…)

Sobretot si us fixeu en la lletra (no us perdeu allò del “hippy, hippy, py”). Uns versos que aleshores ens emocionaven cosa de no dir i que llegits ara, mig segle després, no s’aguanten per enlloc (com érem, Déu meu…)

En fi… aquí sota hi ha tot el que necessiteu per fer-vos una idea de l’assumpte. Hi trobareu la funda del disc  –anvers i revers–  que tinc a casa, la cançó cantada pels Kerouacs, la lletra i dos vídeos amb la interpretació del tema original per un dels seus autors, el cantant francès Michel Delpech i per completar el paquet la lletra original francesa.

Que tingueu un bon viatge al final dels seixanta!

 

(si feu clic al damunt, la imatge creix)

 

 

Isla de Wight

(Fingal – Delpech – Vincent)

Wight is Wight, Dylan is Dylan
Wight is Wight, viva Donovan.
Es como una luz en la oscuridad
Wight is Wight, hippy hippy py

Isla de la paz donde llegó
la juventud para cantar
al mundo entero su verdad.
Con el equipaje de su amor
sin más deseos que sembrar
las flores de su libertad.

Tú que has escogido la prisión
no tienes por que condenar
a los que quieren escapar.
Cada cual escoge su razón
la suya es la del corazón
abre los ojos y verás.

 

 

Wight is Wight, Dylan is Dylan
Wight is Wight, Viva Donovan
C’est comme un soleil dans le gris du ciel
Wight is Wight, et hippie, hippie-pie
Hippie-pie Hippie-pie

Ils sont arrivés dans l’île nue
Sans un bagages et les pieds nus
Comme un cyclone inattendu
Comme une fleur avant la saison
Comme une pluie de papillons
À laquelle on a jamais cru.

Toi qui a voulu t’emprisonner
As-tu le droit de condamner
Celui qui cherche à s’évader?
Chacun mène sa vie comme il veut
Tu ne peux plus baisser les yeux
Car aussi vrai que tu es né.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *