Totxanes, totxos i maons

Avui us presento una melodia de llarga i curiosa trajectòria. Va ser composta el 1725 i atribuïda inicialment a Johann Sebastian Bach. De fet, el seu veritable autor, Christian Petzold, va haver d’esperar una pila d’anys  –dos segles i mig, per ser més exactes–  fins veure reconeguda la seva paternitat musical.

Em refereixo al Minuet en Sol major, que anunciat d’aquesta manera no us dirà gran cosa però que quan l’escolteu estic segur que us resultarà molt familiar. Fa així:

Aquest tema va ser recuperat el 1965 per un trio de cantants negres americanes que es deia The Toys. El varen titular “A Lover’s Concerto” i va obtenir un èxit descomunal. Vegeu-les aquí i observeu com en la primera imatge el realitzador fa aparèixer un bust de Bach. L’explicació és molt senzilla, no es tracta d’un error perquè l’atribució definitiva a Christian Petzold de l’autoria del Minuet que serveix de base al tema no es va fer fins al 1970:

L’èxit va ser tan gran que a España la cantant Karina, la denominada musa del moviment “ye-yé” en aquell país, el va popularitzar en un disc de 1966 titulat “Concierto para enamorados”. Vegeu-la aquí sota:

Però de totes les versions d’aquest Minuet escrit fa quasi tres segles, la que em sembla més espectacular és la que va aparèixer amb el nom “The Duel” a la pel·lícula de 1984 “Electric Dreams” amb arranjaments de (¿podia ser algun altre?) Giorgio Moroder.

Vegeu-la aquí sota i pareu atenció a la música, a la violoncelista i als aparells informàtics que hi surten. Ja m’ho sabreu dir:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!