Els 18 anys de Vilaweb (Me’n recordo, 42).

(Anys 1995-2013)

Me’n recordo molt bé de la primera vegada que Vicent Partal em va parlar dels seus projectes a la xarxa.

Va ser un dia de principis de 1995 en el meu despatx. En aquella època a la feina m’havien encarregat l’edició d’un CD-Rom sobre el patrimoni arquitectònic de Catalunya i per fer-ho vàrem contractar els serveis d’una empresa que es dedicava a aquests afers. L’empresa en qüestió l’havia creat una persona força coneguda la identitat de la qual em reservaré ja que no afecta per res allò que vull explicar.

Quan vàrem fer la reunió d’inici del projecte (ara en diuen “reunió de quick off”; anem enrere…) aquesta persona va venir acompanyada del seu responsable tècnic, un xicot valencià que es deia Vicent Partal i que seria qui realment executaria la feina.

A partir d’aquell dia, doncs, totes les reunions de treball les vàrem tenir directament amb ell. Com que en aquella època jo ja escrivia sobre llibres a l’Avui i ell escrivia sobre política en algun diari i a la revista El Temps de seguida va quedar palès que ens llegíem mútuament i es varen establir entre el Vicent i jo unes complicitats que depassaven els límits de la relació professional concreta que ens havia aplegat.

Un bon dia, quan la feina la teníem ja pràcticament enllestida, el Vicent em va dir que probablement no tornaríem a veure’ns més a propòsit d’aquell CD-Rom o d’altres encàrrecs que sorgissin posteriorment ja que ell i la seva dona estaven a punt de posar en marxa un projecte summament innovador i engrescador sobre el qual, per poc bé que els anessin les coses, tenia la impressió que se’n parlaria molt.

El seu auguri va ser, afortunadament, premonitori. Aquell projecte va veure la llum el 14 de juny d’aquell mateix 1995 –aviat farà, doncs, divuit anys– i es va dir La Infopista, el precedent històric del que ara és Vilaweb.

No sabria fixar amb exactitud la data, però no crec que fos gaires mesos després d’aquell debut que, per mitjà d’una iniciativa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana -i, més concretament,  de Jaume Fuster i Pep Albanell que varen aplegar una trentena llarga de lletraferits- es va fer una presentació formal de La Infopista  en un cibercafè que hi havia a la Gran Via, a tocar de la Llibreria Ona.

Allí, tot aprenent a circular pels carrils d’aquella entranyable Infopista, vaig reprendre el contacte amb Vicent Partal i vaig conèixer la seva muller, l’Assumpció Maresma. Des d’aquell moment la nostra relació es va anar fent més estreta i el projecte, després de molt lluitar-hi, arriba ara als divuit anys. A la majoria d’edat.

Avui, tot mirant cap enrere, puc declarar solemnement tres coses:
* que Vilaweb és un dels actius de comunicació més importants i amb més futur del nostre país,
* que em sento molt orgullós d’haver contribuït –en una mínima proporció– a fer gran aquest projecte,
* i que l’amistat personal que l’A. i jo mantenim amb els seus promotors és un dels nostres béns més preuats.

Que sigui per molts i molts anys, parella!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *