Totxanes, totxos i maons

El podi de les meves recomanacions de llibres per Sant Jordi l’ocupen tres llibres molt diferents: una evocació dels anys d’infantesa (Quan érem feliços), una novel·la (Carretera secundària) i una narració en vers (Vetlla). Us els explico pel mateix ordre:

* “Quan érem feliços”, de Rafel Nadal (Destino), premi Josep Pla (vegeu aquí): els records d’infantesa del sisè d’una colla de dotze germans a la Girona dels anys 50 i 60. Un llibre inspirat per l’alè de l’autenticitat. Pàgines viscudes de la millor qualitat, vaja.

* “Carretera secundària”, de Joan Carreras (Proa) (vegeu aquí): una altra novel·la remarcable d’un autor que crec que no té el reconeixement que es mereix. Una història que ens parla dels lligams entre un pare, vidu i jubilat, que viu retirat en un poble i el seu fill que viu a ciutat i el visita de tant en tant.

(n’hi ha més)

 * “Vetlla”, de Jordi Llavina (Tres i Quatre) (vegeu aquí): l’evocació del temps de la innocència i del paradís perdut en un poema narratiu -o, si ho preferiu, en una narració en vers- estructurat en tres parts que combina força i bellesa, experiència i record, nostàlgia del que va ser i enyor del que ja no serà. El millor llibre de Jordi Llavina.

A continuació destaco tres llibres més que també m’han interessat molt:
* “Per una educació republicana. Escola i valors”, de Gregorio Luri (Barcino) (vegeu aquí): un reguitzell d’idees carregades de sentit comú a propòsit de la manera com hauria de funcionar l’educació al nostre país. Recomano empalmar-lo amb la lectura de “Ben educats”, de Salvador Cardús (La Campana, 2003)

* “Opinions d’un pallasso. El compromís social de l’artista”, un llibre-entrevista de Miquel Osset a Tortell Poltrona (Proteus) (vegeu aquí l’apunt que dies enrere vaig escriure).

* “El tiempo es un sueño pop. Vida y obra de Terenci Moix”, de Juan Bonilla (RBA), premi Gaziel de Biografies i Memòries:  una aproximació molt objectiva a la figura de Terenci Moix a través de la comparació entre la seva vida real i la manera com ens la va explicar en els seus tres llibres de memòries del cicle “El peso de la paja”. Un llibre ideal pels qui creiem que algun dia s’haurà de reivindicar -i redimensionar- la figura del nano del carrer Ponent. 

Uns quants llibres més de narrativa destacables:
* “Un cel de plom”, la història de Neus Català novel·lada per Carme Martí (Amterdam).
* “Memòria d’uns ulls pintats” de Lluís Llach (Empúries) (vegeu aquí)
* “Mossegar la poma”, de Francesc Serés (Quaderns Crema)
* “Miracles perversos”, de Carme Torras (Pagès) (vegeu aquí), premi Ferran Canyameres. 
* “Un altre got d’absenta”, de Tina Vallès (LaBreu)

Assaig, estudis, memòries…:
* “Maneres de mirar”, de John Berger (De bat a bat). Un assaig sobre art. 
* “Dos amants com nosaltres”, de Laura Borràs (Ara Llibres). Un estudi divulgatiu sobre els clàssics de la literatura amorosa catalana.
* “Roma. Passeig per l’eternitat”, de Valentí Gómez i Oliver (Destino), reedició corregida i posada al dia d’una guia imprescindible sobre la Ciutat Eterna. 
* “El somni d’una pàtria de paraules”, de Josep Piera (Bromera). Una aproximació a la figura i l’obra de Teodor Llorente (València 1836-1911), premi d’assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta.
* “Memòries, 3”, de Jordi Pujol (Proa). L’últim volum de la sèrie.

Cinc que debuten (i que ho fan “da buten”):
* “La dona que es va perdre”, de Marina Espasa (Empúries)
* “Factures pagades”, de Manuel Foraster (Tusquets)
* “Quirat i mig”, de M. Dolors Millat  (Edicions de 1984)
* “El talent”, de Jordi Nopca (LaBreu)
* “La gatera”, de Muriel Villanueva i Perarnau (Amsterdam), premi Just Casero.    
 
Dues recomanacions de poesia:
* “Lent”, de Narcís Comadira (Ed. 62)
* “Llum d’Irlanda”, de Marcel Riera (Proa), premi Carles Riba de poesia. 

Un tast de clàssics:
* “Els papers privats del Club Pickwick”, de Charles Dickens (Acontravent / Traduccions Inèdites), traducció de Miquel Casacuberta.
* “Obra Completa. Assaig I i II”, de Joan Fuster (Ed. 62 i Universitat de València)
* “Antagonia”, de Luís Goytisolo (Anagrama) 
* “Diari de viatge”, de Michel de Montaigne (La Mansarda), traducció de Vicent Alonso.
*  “Gualba, la de mil veus”, d’Eugeni d’Ors (Quaderns Crema), edició de Xavier Pla. 
* “A l’ombra de les noies en flor, I”, de Marcel Proust (El cercle de Viena), traducció de Josep Maria Pinto.

D’autors estrangers:
* “Diari d’hivern”, de Paul Auster (Ed. 62), traducció d’Albert Nolla
* “Caigut fora del temps”, de David Grossman (Ed. 62), traducció de Roser Lluch
* “El pes de la papallona”, “El dia abans de la felicitat” i “Els peixos no tanquen els ulls”, d’Erri de Luca (Bromera), traduccions d’Anna Casassas. 

—————————————————————————————-

He deixat pel final de tot la recomanació d’un llibre que no és novetat d’ara però que no necessita cap pretext perquè jo el recomani ferventment (vegeu, si no, aquí). Em refereixo a “Jo confesso” (Proa, 2011), l’obra mestra d’un mestre: Jaume Cabré.

I si sou dels que no coneixeu l’obra prèvia de Cabré el meu consell és que abans d’entrar en aquesta gran novel·la llegiu els contes que va escriure a “Viatge d’hivern” (Proa, 2000) ja que són el pòrtic perfecte per entrar en el riquíssim món de “Jo confesso”. Ja m’ho sabreu dir…