Totxanes, totxos i maons

Sembla que vivim una temporada rica en aniversaris. Ara fa vuit dies (vegeu aquí) celebràvem els cincs anys exactes de vida d’aquest Bloc i del començament oficial de MesVilaweb. I avui, amb aquest text que ara mateix esteu llegint, arribo als 1.500 apunts publicats des del 16 de juny de 2004. Qui m’ho havia de dir quan vaig començar…

I ja que estem posats en números afegiré que en els tres anys gairebé exactes que han passat des que MesVilaweb va incorporar el servei d’estadístiques per als seus usuaris -va ser durant la primera setmana de juliol de 2006- aquestes Totxanes han enregistrat 449.000 lectures. És a dir, una mitjana de 420 lectures diàries que estic segur que molts coblocaires superaran de llarg però que a mi m’omple d’orgull i de satisfacció. Gràcies de tot cor per la fidelitat i la paciència.  (n’hi ha més)

El dia de la festa d’aniversari de MesVilaweb els amics Vicent Partal i Assumpció Maresma em varen demanar que fes un discurset als presents parlant del que representa això d’estar cinc anys al peu del canó blocaire.

Jo, com d’habitud, el que vaig fer va ser explicar una batalleta: la dels difícils començaments de tot plegat i la satisfacció de veure la criatura fer-se gran tot contribuint des del meu petit racó a la seva creixença. També vaig explicar que amb les Totxanes la meva intenció ha estat des del primer dia fer literatura.

Una literatura basada en les coses reals -allò que s’anomena “literatura del jo”-, una literatura, doncs, sense mentides però tampoc sense renunciar a fer servir els recursos tècnics i expressius que calgui per transmetre de la millor manera al lector el sentit de tot allò que li explico.

És evident que entre els objectius proposats i els resultats obtinguts de vegades hi ha molta distància -mal crític literari seria si no ho tenia clar- però en tot cas la intenció de fer un exercici d’expressió amb voluntat de ser grat a la persona que el llegeix hi ha estat des del primer moment.

La literatura la protagonitzen personatges. I és ben evident que el principal personatge de les Totxanes sóc jo. Un “personatge” que és gairebé un clon de la meva persona ja que res del que he dit, opinat, recordat o explicat en aquests 1.500 apunts difereix del que dic, opino, recordo o explico quan tinc l’oportunitat de fer-ho en altres circumstàncies.

També vaig dir que amb el Bloc havia descobert el sistema ideal per escriure, de forma fragmentària i informal, el recull de les meves memòries que mai de la vida hauria escrit en el format de llibre convencional. Només per això crec que ha valgut -i està valent- la pena.  

El juny de 2005 es va celebrar una Trobada de Dietaristes i Blocaires a Sant Cugat del Vallès. L’equip organitzador va tenir la gentilesa de demanar-me una ponència en la qual expliqués “la poètica del meu Bloc”. Aquests dies he fet una ullada al text que vaig engiponar aleshores per veure si continuava vigent (vegeu l’arxiu al final de l’apunt). Puc dir amb alegria que la resposta és que sí.

Quatre anys després d’aquella Trobada puc dir que em continua encantant la sensació d’absoluta llibertat dels Blocs, el “morbo” que genera la duplicitat públic/privat dels continguts (sobretot en casos com el d’aquestes Totxanes que no tenen activada l’opció dels comentaris) i unes quantes coses més que trobareu en el document d’aquí sota i que em refermen en la convicció de seguir fotent-li a les Totxanes una bona temporada més.

Fins a l’apunt 2.000. I el 3.000. I…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!