Com un personatge de Rohmer.

La senyora M. m’aconsella que redueixi pressió i espongi l’agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m’arriba un significatiu regal de l’atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga.  (n’hi ha més)

Reviso en format DVD “Conte d’automne“, d’Eric Rohmer, i de sobte m’adono que tot el que la senyora M. em recomana és a la majoria de les pel·lícules del director francès. Vaja, podríem dir que el secret per desprendre’s de l’estrés no és altre que saber transformar-se en la cosa més assemblada possible a un personatge de Rohmer. I en aquest deliciós conte autumnal -premi al millor guió del Festival de Venècia de 1998- en tenim una mostra preclara: uns quants personatges instal·lats en la maduresa, de vida plàcida, sense cataclismes personals ni angúnies còsmiques al damunt que van descabdellant les seves vides davant de la càmara -i el guió previ- del director francès. No els dominen passions arravatadores. Tampoc grans odis. Van fent, com si diguéssim. Van circulant pel món a la velocitat de les velles sàvies. Gaudint de coses petites com els canvis que comporten els diversos cicles de la natura.

Són personatges que, a més a més, s’estimen i no es tallen ni un pèl a l’hora de demostrar-ho. Gent que sap que el plaer d’una conversa reposada o el gaudi d’una estona en mútua companyia han de passar per davant dels tràfecs de cada dia.

Aquella vida llarga i tranquil·la a què feia referència dies enrere existeix. La trobem, per exemple, a “Le genou de Claire”, a “L’amour l’aprés-midi”, a “Le beau mariage”, a “Le rayon vert” i a molts títols més. Mira que bé: entre la senyora M. i el senyor Rohmer ja tinc una bona pila de motius per no deixar passar gaires dies sense visitar el videoclub de la Travessera de Dalt…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *