Cada vegada més sovint em trobo davant de coses que em fan pampallugues als ulls. Que no les entenc, vaja. Llavors penso si és el món, que cada dia és més estrany, o jo que, senzillament, em foto vell. Poso un exemple d’ara mateix: acabo de llegir a “Qüestionem” aquesta consulta: “D’aquí a molt poc tindrem una nena i es dirà Vinyet. Algú sap què vol dir?”. Ja vaig exposar fa uns mesos la meva opinió sobre el costum generalitzat de conèixer el sexe de la criatura abans del naixement. És una batalla perduda, la meva, ja ho sé. Però, a més a més, tenir decidit ja el nom que li posaràs a la criatura, el nom que haurà de traginar tooota la seva vida, i no saber-ne el significat, francament, comença a superar la meva capacitat d’adaptació als nous temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!