Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 de març de 2009
0 comentaris

3.000? 10.000?

Una de les situacions que solen produir-se en les relacions comercials entre comprador i venedor és l’intent, per part de qui ven, d’esbrinar d’entrada l’abast econòmic del possible encàrrec.

És aquell diàleg que comença dient “M’hauries de fer un pressupost de tal feina.” “Quants diners hi tens previstos?” “No hi pensis, en els diners de què disposo. Tu fes els comptes perquè la feina quedi bé. Després, si no s’ajusta al que tinc, ja analitzarem per on podem afinar…” 

Aquesta escena -bastant habitual almenys en l’àmbit de la meva feina- em va venir al cap fa uns quants dies quan vaig veure que l’expedició cap a Brusel·les en demanda del reconeixement del dret a l’autodeterminació basava la seva capacitat de convocatòria en la màgia d’una xifra: deu mil assistents.  (n’hi ha més)

Francament, em va semblar una decisió perillosa ja que era una invitació massa fàcil als nacionalistes espanyols perquè fessin les seves elucubracions habituals al voltant del detall superficial dels “quants” deixant de banda l’autèntic moll de l’os de la iniciativa, el “què”.

Avui llegeixo que moltes de les cròniques de l’acte d’ahir concentren part de les seves energies a escatir quants manifestants hi havien i a quina de les diverses versions s’ha de fer cas. A la de la policia belga, que parla de 3.000, a la de la Plataforma Deumil.cat que ahir anunciava que en serien 5.000 (vegeu aquí), o bé als més de 10.000 participants que la mateixa Plataforma declara avui (vegeu aquí).

Vull dir amb tot això que, atesa la desconfiança amb què la gent ens mirem les xifres d’assistents a marxes i manifestacions, no trobo gaire encertat basar la iniciativa d’ahir a la capital de les institucions europees en el fet de si superàvem o no un llistó que nosaltres mateixos ens havíem fixat.

“Tenim la raó contra bords i lladres / El meu poble i jo”, cantava Raimon (paraules d’Espriu en homenatge a Pompeu Fabra). I jo crec que quan la raó ens empara, com és el cas, la seva defensa no hauria d’estar subjecta -limitada- a cap referència demoscòpica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!