Els carrers del barri, a les set i poc d’aquest matí de dissabte, espavilats per una llum gens estiuejada que els posa de tots colors, no semblen els mateixos dels dies feiners. Afortunadament, la solitud impera i la peresa grimpa. Seria tan bell si el poguéssim sentir sempre així de vividor! Els tres carrils per
L’entitat Joves de Mallorca per la Llengua (www.jovesllengua.cat) ja té setze anys i vol celebrar-ho com cal: reptant-se a ells mateixos. Fins ara han estat setze anys de feina intensa i ben resolta a l’illa major, Mallorca, però com que ja són grans i forts, han considerat que era hora d’estendre el seu activisme a
Per a la Unió Europea, el 2010 és l’any de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Amb aquesta declaració es pretén sensibilitzar els europeus sobre aquesta realitat que tant patiment comporta i renovar, al mateix temps, el compromís dels estats membres de la Unió Europea en els seus afanys per frenar-ne l’avenç. La
La divulgació i la didàctica, des del començament, són part nuclear de l’activisme de l’Obra Cultural Balear. Sempre en la mesura de les seves possibilitats i dels mitjans a l’abast, ha anat escampant arreu els arguments i les fonamentacions que sustenten tant el seu ideari com la seva praxi. Per fidelitat a aquest didactisme marca
El diari amb què embolica el volant mèdic per a una analítica i la denúncia contra el seu padastre per apropiació indeguda d’objectes que li pertanyen, no és del dia. A la denúncia manifesta que l’home de sa mare li ha furtat un rellotge d’or, herència de son pare, una cadena d’un dit de gruix
Si fos possible treure el cor de l’unicorn sense que morís, el cel pintaria aurores boreals i no aquests arcs de misèria que ens aclaparen. Qui diu que no en tenim necessitat, d’aquesta mena d’albes, a la mar que un dia va ser nostra? Declina, aquesta mare d’aigua corsària, delmada per la merda, els tòxics
Tot el que veus és mentida, li digué el pastor al xoriguer que feia hores que mirava. Pot ser, li respongué el falcònid, però aquella mossa que va a la font i que tothom desitja és més d’aquest món que la teva enveja.
On és la quietud? Se n’ha anat abans de la primera llum de l’alba i serà inútil demanar si qualcú l’ha vista passar: no és costum, de poc ençà, reparar en detalls i en aquelles passes que no taconegen. L’entabanament té presos els quídams que només parlen per molestar i frisen d’arribar a l’escac i
Amb la lectura del poema La Serra, del nostre poeta nacional Joan Alcover, l’Obra Cultural Balear se sumà ahir capvespre al jardí de la casa del poeta a la campanya perquè la Serra de Tramuntana sigui declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. El poema fa ser dit per Jaume Mateu, Josep Lluís Aguiló, Maria Antònia
Amb la primera llum de sant Joan apareix l’home-falcó, que mira més que no camina, i del cap curucull de l’edifici més alt de la ciutat deixa caure la pancarta que diu: “L’home és un pensament bo que en comptes d’ales té cames boges que el menen al caire de tots els abismes”. Ho llegeix
Sap on va, però tothom li veu el pas vacil·lant, temorenc en extrem. L’espera l’habitació d’hotel resolutiu, confortable i net, i prou. Les habitacions dels hotels mai no són amables, recorda; senzillament atenen amb més o menys determinació la necessitat reparadora d’higiene o descans del client. Tot ho troba com cal: la tapadora precintada de
Són els clowns, que arriben, tots amb una cella a la funerala i el nas envanit i vermell com una pruna? Riu, l’escombriaire, en sentir l’ocurrència de l’orat que es fa la vida a la plaça, i li respon que sí i que ens convocaran a tots a una junta general de granots per falta
Caminam sols per senders plens de tisores imaginant i pintant esbojarradament estels presumits i satèl·lits capriciosos. Vagabundejam per espantar l’avorriment i la por a qui ens estén la mà i no per almoinar. Anam de gambirot, com els beguts, i els terror al no-res ens fan creure que ballam sobre les anques incandescents dels planetes.
No sona cap lira ni cap incendi aclapara altiveses, pensa l’estudiant de filologia que prepara l’examen de poesia. “Mon cors mig mort deu ser vianda ·ls cans, / mon cor partit entre corps e milans…”, li diu Ausiàs March quan la jove aixeca el cap dels llibres i apunts per descansar la vista. El matí
Som molt de la fruita i a la poma hi tenc tirada especial. M’agraden de tota casta però tenc predilecció per les àcides i tampoc no em fa res que aspregin. Collir-ne una directament de la pomera per assaborir-la acte seguit és un plaer que ja fa massa anys que no tast. Si la memòria