marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de juny de 2010
0 comentaris

EL COVENET DE L’ESPERANÇA

Amb la primera llum de sant Joan apareix l’home-falcó, que mira més que no camina, i del cap curucull de l’edifici més alt de la ciutat deixa caure la pancarta que diu: “L’home és un pensament bo que en comptes d’ales té cames boges que el menen al caire de tots els abismes”.

Ho llegeix amb atenció el cap de bombers abans de despenjar-la  per ordre de l’alcaldia -que interpreta el vers com la bretolada d’alguns joves perjudicats pels excessos de pomada- i no pot reprimir l’enuig per veure’s obligat a retirar aquell penó escrit amb cura que ell també subscriu. Què és de ver, que l’esperança és un covenet ple d’agulles, diu a l’oficial, que li dóna tota raó.

LA IMPORTÀNCIA DELS MORTS
23.01.2021 | 8.08
LA LLIÇÓ DEL FANAL
12.10.2019 | 8.51
VA LA NAU NOENA
18.01.2010 | 12.47

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.