marginàlies

La divulgació i la didàctica, des del començament, són part nuclear de l’activisme de l’Obra Cultural Balear. Sempre en la mesura de les seves possibilitats i dels mitjans a l’abast, ha anat escampant arreu els arguments i les fonamentacions que sustenten tant el seu ideari com la seva praxi. Per fidelitat a aquest didactisme marca de la casa i davant els evidents dèficits d’espais divulgatius oberts a la reflexió sobre l’àmbit OCB –tot allò que té a veure amb el nostre país fet d’illes i amb la resta de Països Catalans- neix la col·lecció “Terra d’Argensa” que ahir va ser presentada a Can Alcover.

Són temps per a l’anàlisi profunda d’aquest àmbit OCB; per la formulació de noves estratègies per sortir definitivament de la secundarització i del neocolonialisme; per actualitzar el discurs i l’argumentari que emfasitzi i prioritzi la veu pròpia.

L’OCB del segle XXI accepta el repte d’atendre permanentment el batec d’una
societat molt exposada als canvis sobtats perquè no vol perdre calada. Però
acceptar aquest desafiament implica propiciar les reflexions, els pensaments o
els repensaments, si calen, i difondre àmpliament aquestes consideracions que tant freturam.

La col·lecció “Terra d’Argensa”, és evident, vol presenciar Josep M. Llompart (1925-1993), el tercer president de l’OCB (1976-1983), a través d’aquest “cant per a una pàtria”, com ens diu en el primer vers del poemari. En moments curulls d’incerteses, de dubtes i d’estupors com els d’ara, és recomanable llegir de bell nou Llompart, retornar a la força de la seva paraula per reactivar la coherència, l’únic motor capaç d’engegar el coratge dels veritables patriotes.

Enceta aquesta nova col·lecció, coeditada per Lleonard Muntaner, l’obra de Bernat Joan i Marí, “Un projecte per a Europa”. Es tracta d’un text ben format i informat, com digué Jaume Garau a la presentació, que defuig els tòpics i la demagògia amb els que, molt sovint, solen tractar-se, les qüestions referides a l’Europa Unida. Són reflexions emanades de l’experiència de l’autor com a eurodiputat del 2004 al 2007 i que responen al convenciment que, des d’una nació sense estat, es pot contribuir de forma decisiva en la construcció de l’Europa que la ciutadania vol i necessita. Una Europa en la que els estats han de cedir part de la seva sobirania secular si realment es vol donar curs i cara al gran intercanvi social, cultural i polític que suposa unir administrativament el vell continent. Per això, com es pot llegir en la contracoberta del llibre, són
necessàries bones dosis de pensament i grans dosis d’investigació per posar-les al servei d’un projecte que mereix la pena: una Europa unida, font de prosperitat, garantia de pau, justa i solidària.