Plou molt i amb intrepidesa. Resisteix bé la gavina. La mirada no descansa rera la cortina d’aigua. Dits de neu dins peus de glaç. Xopa es presentra la parla quan la fredor més trepana i dir per dir enlloc no porta. Dits de neu dins peus de glaç.
Avui dematí, a Sóller i sota el lema “Estimam la cultura, vivim la llengua”, s’ha celebrat una nova assemblea per la llengua organitzada per la delegació sollerica de l’Obra Cultural Balear. A través d’aquestes trobades, l’entitat pretén, d’una banda, informar detalladament de l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública elaborat pel Govern
A les 11,57, el president de les Illes Balears, JRB, entra telefònicament a un programa especial d’IB3 televisió sobre la nevada que afecta pràcticament totes les quatre illes. En aquesta hora, feia pocs minuts que havia cessat un tempesta de neu que ha durat molt. Les conseqüències més serioses, setze trams de carreteres tallats a
No ha nevat a cota zero, almenys a l’arxipèlag balear, i n’hi ha que, per això, volen demandar els meteoròlegs (que s’equivoquen menys que els economistes, sosté el conseller Felip Puig); o a l’Altíssim, en darrera instància. Tots els mitjans de comunicació en van plens des de fa dos dies, dels estralls que pot provocar
Tiren amunt les camades per evitar el toc de queda del seny que decretar volen els serfs de la dictadura. Serem rebels perdurables si no arraconam els somnis i alam l’anhel dels desitjos per fugir de l’esclavatge. Astutes passen les hores del plaer si són tractades amb la cremor del desfici i el
Tota la nit tancat a l’estudi mirant de confegir quatre frases entenedores i mengívoles per arribar a les cinc de la matinada sense res salvable. S’hi tancà, a l’estudi, havent sopat, cap a les deu, amb la intenció d’historiar la pintada maldestra que havia vist a una paret lateral del cementiri de la seva vila
“Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Ho digué així o gairebé “l’ànima gran” Gandhi, que ahir va fer 64 anys que morír assassinat. Mohandas Karamchand Gandhi havia nascut a Porbandar (a l’estat indi de Gurayat) el 2 d’octubre de 1869. Resistent no violent,
Aquest finit cap de setmana, el Govern de les Illes Balears, presidit pel president dels quatre accents, José Ramón Bauzá Díaz, ha fet a Lluc unes jornades de feina i convivència. Segons la premsa, el president, consellers i consellera arribaren el dissabte de matí, treballaren durant tot el dia, pernoctaren en cel·les individuals i el
Ran de mar revenen les ganes de fer memòria dels dies resplendents que surten de mare. I d’ajustar les minuteres i l’arena del temps que escapa dels armaris i dels rellotges. Un salacot, el sol demana. Com el jou la bístia, crida la melangia la tristura. L’aigua de la cala és gelada, encresta els mugrons
A la sala d’espera de les consultes mèdiques tothom sol callar o parla fluixet, no fos cosa que s’escapi qualque inconvenient o es mostrin en excés les limitacions pròpies de les humanitats amb bona càrrega d’humilitat. Tota manera, no és estranya la presència d’esperants que volen demostrar a bastament tenir la ciència infusa i pontifiquen
“Voldria morir, ara mateix, tocat pel llamp de l’amor”, canta l’adroguer mentre compon la lleixa de les acetones. “No hi ha cap nit de pau, des que em deixares, sol i esmaperdut”, estira el coll perquè la darrera nota és un si i canta amb un to massa alt per als seus migrats recursos de
En algun paper, per ventura, o escrit amb sang ensalivada en clatells acabats de néixer, es deixa dit que la clau mestra de tot plegat és la mirada. I el desllorigador, la rella en què es torna en tocar marines humanes, o les obertures que practica en els panorames. Sempre aviciar el mirar àvid, vet
Sergio Leone ens contà el 1966 quin preu tenia una mort al far west muntat a barrisc i per quatre rals a Almeria. Un any abans, ja ens havia mostrat allò que es pot fer per un grapat de dòlars i un any després completaria la seva particular “saga del dòlar” amb un de bo,
Corren mal temps per als que han perdut els estreps socials i, encara més, per als que, per manca o insuficiència de recursos econòmics, s’acosten perillosament i sense voler-ho als marges de la contenció social. Des de Can Gazà, el panorama de les cunetes cíviques es contemplen amb temor gens dissimulat. De cada cop són
Campanars acabats a mitges celebren la fe de l’alcalde. Lladra una cussa a gola plena en espetegar la primera rodella dels focs d’artifici i al punt la urbs esdevé canera. Els vitralls de la Seu pateixen, però cal atendre els capricis del nou virrei i el seu seguici. El vagabund no es perd la festa: