marginàlies

Aquest finit cap de setmana, el Govern de les Illes Balears, presidit pel president dels quatre accents, José Ramón Bauzá Díaz, ha fet a Lluc unes jornades de feina i convivència. Segons la premsa, el president, consellers i consellera arribaren el dissabte de matí, treballaren durant tot el dia, pernoctaren en cel·les individuals i el diumenge anaren a missa. Veient ses cares rioleres al voltant d’una fantàstica foganya o fruint de la neu que caigué a sa Serra, hom no pot evitar recordar temps vells en què sovintejaven els focs de campament.

En aquest cas, i donat el caire ideològic tan extremós del gabinet, els més maliciosos hi veuran l’ombra poc edificant d’organitzacions ultres del temps del generalíssim. En fi, que els set consellers (no confondre amb els set arcàngels), l’única consellera (poques dones, certament, en el Govern) i el cap de tots ells han volgut transmetre a la ciutadania que estan al cas de tot i que els preocupa cosa de no dir el 146.500 aturats enregistrats a les Balears, això és el 25,2% de la població activa. I més encara les 13 famílies de cada 100 que tenen tots els seus membres a l’atur. I encara molt més l’enfilall llarg de pobres de solemnitat als que no se’ls perdonen els 10 euros de la targeta sanitària.

Pateixen molt, el president, els conseller i la consellera, per l’empobriment galopant de l’arxipèlag, però com que la crisi econòmica que ve de molt amunt no la pot aplacar el Govern de les Illes Balears; com que només hi ha cèntims per anar a fer el consell de govern a Felanitx i el cap de setmana a Lluc; com que el pagament de proveïdors ens deixa al llindar de la fallida; com que el Palau de Congressos s’ha d’acabar com sigui per omplir-lo ja veurem amb què; com que tot costa un ou, allò que farà a partir d’ara amb molta més eficiència i coordinació el govern de JRB serà atacar la llengua pròpia del territori insular, que no és altra que la catalana, per terra, mar, aire i el ciberespai, que no costa res i entretén el personal.

A més, s’incloïa en el programa electoral del PP i les promeses s’han de complir. És clar que en les cent i escaig propostes del president dels quatre accents per aconseguir “les Illes Balears que volem tots” -els del Partit Popular, òbviament- es diu que “els joves seran un objectiu prioritari en la creació de feina”. És ver, que ho diu, però la conjuntura econòmica internacional hipoteca qualsevol iniciativa de donar curs a una intenció tan essencial com aquesta. En canvi, atacar el català no està sotmès a cap constricció, raó per la qual ens hi podem dedicar en cos i en ànima, sobretot.

També és ver que en l’apartat de “llibertats individuals i igualtat d’oportunitats” d’aquestes cent i busques propostes per fer més peperes que mai les Balears s’assevera que “La igualtat que propugnam [els pepers] és l’absència de privilegis i discriminacions per raó de sexe, credo, raça, llengua, discapatitat, lloc de naixement i residència”.

Com es veu, només són set (com els consellers!) les discriminacions que abomina el PP, raó més que suficient per recordar que en la declaració universal dels drets humans són moltes més que set, com es proclama en el seu article 2: “Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició”. Canvia substancialment. En fi, no siguem ni demagogs ni llepafils: atacar el català i els catalanoparlants no costa res. I anar a Lluc per reafirmar-ho no és cap cinisme, redell de radicals!