Els horaris que figuren en els programes de festes que se celebren durant l’estiu en les viles de Mallorca, tenen merament valor aproximatiu. Mai no s’avancen, però poden patir retards substanciosos; o caure del cartell a darrera hora. I no passa res, òbviament. Cap veu no s’aixeca contra aquesta impuntualitat que, lluny de ser indecorosa,
Aina Moll i Marquès, veïna seva des de fa un grapat d’anys, i qui, una hora abans, farà el pregó de les Festes de la Mare de Déu d’Agost d’aquesta vila. Organitza aquest acte la delegació de Sencelles de l’Obra Cultural Balear, entitat que enguany celebra el quaranta-cinquè aniversari de la seva fundació. Aina Moll,
Els ports, les rades i les cales són parèntesis dins la mar. En aquestes mans en conca que demanen ser assaciades, l’aigua flueix amb generositat i reflueix amb més juguera que no polissonada. L’olor d’aquesta mar en repòs, l’aire salat, el seu temps més marí que no terral convida a refilar la pensa, a netejar
La xafogor li impedia de prendre el son. Tocades les quatre i cansat de voltar dins el llit, s’aixecà amb l’enuig que li regalimava cos avall, com la suor. Davant la finestra oberta de bat a bat, i que tanmateix no li oferia cap escletxa de frescor, renegà uns instants. D’assegut, la calda nocturna és
La lluna –més aviat lúnula- en creixent a penes podia mirar res. Els estels començaven a prendre posicions per dibuixar un firmament de circumstàncies. Les dues parelles es disposaven a sopar a la terrassa del pis alqueriablanquer acabat de muntar pels amants més joves. De la peixateria amiga havien comprat quatre talls d’emperador fresc i
Convé entrecavar les soques del sentit i la ment, ara que el sol calciga els sementers. Se n’aprèn aviat, si es té esment a protegir-se de la solellada. I sempre n’és el temps, si va a dir ver. Com de mirar sense parpellejar la lletra per trobar-hi la mirada entera i amable. També és temps
Quart dia de vacances. S’aixeca a les vuit perquè a les nou ha de fer una gestió que li ocuparà poc temps, però que no pot ajornar. En trepitjar carrer s’adona que no passa un alè d’aire; serà pesat, aquest dilluns, pensa, ja ho anunciaren els homes –i les dones- del temps. No ha fet
El FC Barcelona decidí no volar de Pisa a Chicago amb un avió de LTU, una línia aèria de baix cost propietat d’Air Berlin, pel mesnyspreu que mostrà pel català –i els catalanoparlants- el seu director general Joachim Hunold. http://www.racocatala.cat/noticia/air-berlin-carrega-contra-catala-informa-als-seus-usuaris-no-te-intencio-dusar-lo-mai. Davant aquesta decisió valenta, el director d’Air Berlin per a la Península Ibérica i president
Segons el Consell de Ministres, només els aeroports de l’Estat espanyol que superen els 30 milions anuals de passatgers podran participar en la seva gestió fins a un 19%. Quanta generositat! El de Palma, per això, actualment amb 23,2 milions, en queda exclòs. Només el de Barajas i el del Prat n’han aconseguit la patent
Pos el punt, avui, que és com coneixíem de nins l’acabament del curs escolar i l’inici de les vacances. Així, envacancejat, esper poder dedicar un cert temps diari a badocar, aquesta pràctica que tant bé em fa i que desatenc irresponsablement massa vegades durant els onze mesos de treball regulat. Horabaixant, em seuré a part
Can Gazà és una finca de Palma que, en règim d’autogestió, acull i atén homes malalts de distint grau a causa de la seva addicció perllongada a l’alcohol o a altres substàncies tòxiques. A més de malalts, els atesos i acollits han de ser abstinents en el moment de l’ingrés i no han de comptar
Cap a les quatre del matí, la calor sufocant i la quietud emplomada de l’aire interromperen el fil del seu son i per no despertar les feres del desfici s’aixecà del llit. Li costava alenar, com si engolís glopades d’arena que li envidraven la llengua. S’abocà tot d’una a la finestra que tenia a l’esquerra,
El professor Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, digué ahir a la Cambra de Comerç de Mallorca que, al seu parer, les Illes Balears havien patit un “flagrant tractament injust” en matèria de finançament de part de l’Estat. És un molt correcte i educat –com el professor menorquí- eufemisme per tractar
No dissimula gens a l’hora d’expressar el seu capteniment: fixa la vista en un punt i la manté ferma fins que l’objecte pres es desdobla, signe inequívoc d’abatiment de la mirada i d’inici de capbussada ell endins. Ho conta sovint, que practica aquesta mena d’autohipnosi, des que l’accident de moto el deixà prostrat a la
Som dels mallorquins –ja no sé si molts o pocs- que no ens agrada anar a la mar; i molt menys, estendre’ns sobre l’arenal per prendre el sol. És clar, som fidel als adagis que parlen de què “la mar fa forat i tapa”, i que “el sol, per a les sargantanes”. Com ocorre més