marginàlies

Pos el punt, avui, que és com coneixíem de nins l’acabament del curs escolar i l’inici de les vacances. Així, envacancejat, esper poder dedicar un cert temps diari a badocar, aquesta pràctica que tant bé em fa i que desatenc irresponsablement massa vegades durant els onze mesos de treball regulat. Horabaixant, em seuré a part o banda d’alguna vila o llogaret sense cap més intenció que passar l’estona i donar panorama a la mirada, instrucció a l’oïda. Oberts els porus i la tactilitat, perdré generosament el temps per trobar caires nous a sensacions estormaiades. També miraré d’exhalar –com si fos la rosa- l’excés de contenció i de prudència, el sotmetiment al rellotge i els miraments tant en el vestir com en el sentir. Faig propòsit de llegir fins que no n’hi càpiga més, fins que el plaer i el profit de tanta llegiguera m’inoculi alguna infecció semblant a la pigota, només per fruir d’esclatar les bòfegues perquè en quedi testimoniatge a la pell.