“… No volem tanques ni murs, ni presència militar, ni quotes, ni batudes per perfil ètnic, ni CIES, ni entrebancs a l’accés a la residència, a la nacionalitat o als serveis públics. Contràriament al que han mostrat els líders dels Estats europeus, el poble sí que creu en els drets humans, en la dignitat, en
“Parlava Javier Krahe en un dels seus temes, amb genial sarcasme, d’un penjat al qual se li permetia escollir la soga. Tots nosaltres som d’alguna manera aquests executats a la forca als quals els és permès de triar el tipus de corda amb la qual seran penjats. Això sí, ningú no es planteja ni de
Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors
Amb aquest refrany que he triat i que ens informa de l’acabament del temps hivernal, he volgut destacar les temperatures mitjanes per damunt del normal que han dominat aquest darrer Febrer, malgrat algun episodi bastant fred, però de curta durada; tot plegat res a veure amb el que acostuma –millor, acostumava– a fer en aquest
Natural: Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les seues condicions, les seues circumstàncies… Tal com és, sense modificacions ni afegits. Capitalisme: Sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seua majoria, propietat privada i en què el capital s’inverteix en la producció, la distribució i el
“Llops amb pell de corder”, podria ser el resum de tot plegat (amb tot el respecte per als llops de veritat); però anem a pams. Ara fa una mica més d’un parell d’anys que una sèrie d’informacions trobades a la xarxa em van desvetllar el paper real que estaven representant algunes ONG, de les quals
A Isabel-Clara Simó ja la llegia durant el meu pas per la Universitat de València (1972-1977), en el setmanari Canigó que aleshores ella dirigia. Recorde que de bon començament no m’era una escriptora fàcil, però hi tornava sovint a tastar les seues obres fins que un bell dia esdevingué una escriptora de casa, de “culte”
Siguen les escorrialles de “el Niño” (que continua fort i fa preveure més calor i sequera del normal a la nostra Mediterrània occidental), siga el canvi climàtic antropogènic, siga algun cicle ocult del clima encara no descobert, siga una combinació de tot plegat, el fet és que aquest primer mes del 2016 ens ha portat
De bell nou, la identitat. És un tema al qual hi torne sovint perquè el considere fonamental, perquè ens l’apliquen i l’apliquem tothora cada dia: que si els catalans fem això, que si els espanyols o els francesos fan allò altre…, que si les dones, que si els àrabs… que si els “cupaires”, que si
Visca la ciència! El resultat de la recerca científica ens forneix el plaer de descobrir com funciona la vida, element a element o sinèrgicament. Ens lliura trossets de saviesa que ens alimenten l’esperit. A més a més, hom ha demostrat que, quan ens empeny la curiositat, quan les respostes que trobem ens sorprenen, el plaer
“Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar”. Així mateix, tal com Raimon el descrivia en la seua cançó, sentia jo el País Basc que trepitjava en aquells primers anys 80, quan visitava un amic de Bilbo, en Jon, conegut de quan feia la “mili” a Andalusia. Em
Sabem que el temps que passa és relatiu, tant des del punt de vista de la física (Teoria de la Relativitat Especial) com des de la nostra sensació personal (més ràpid quan més majors ens fem o més lent quan esperem que passe alguna cosa; en el meu cas, domina això segon, pel “proper” final
Ací, al Camp de Túria, hem tingut un Desembre ensopidament anticiclònic, amb tot el seguici de meteors que l’acompanyen: fred, rosades i boirines nocturnes; esvaniment de les bromes cap a migdia, deixant veure el sol i la seua caloreta –tan agraïda a l’Hivern–; i vent en calma tothora, tret d’una “visita” final per acomiadar l’any.
El poder del llenguatge. Fa exactament dos anys, en un apunt sota aquest títol jo mateix enraonava que calia parar atenció a qui i com (sense oblidar on i quan) es transmet el llenguatge. Aquesta admirable propietat emergent del nostre cervell, que ens fa humans, perquè permet la comunicació i la transmissió de coneixements i
Quan fa unes setmanes ens planyíem pel brutal atemptat comès a París, trobava a faltar un plany semblant per la tirallonga d’atacs i agressions –fins i tot més esfereïdores, pel nombre de morts–, que diàriament sofreixen arreu les malmeses poblacions àrabs i musulmanes, per les accions armades dels mateixos criminals islamistes –de l’”Estat Islàmic” o