L’atur, el sous de misèria i el no poder triar feina són circumstàncies que suposen una pèrdua clara i intolerable de la sobirania individual. L’anomenada Renda Bàsica Universal és un eina a implantar per alleugerir aquesta desigualtat d’oportunitats i poder eixir d’aquesta mena d’esclavatge que estreny la majoria social. El poder creixent en mans de
Cal ser crítics també amb la identitat. Sembla evident que les identitats es construeixen amb l’educació. La identitat tribal o col·lectiva ens la posen al cap des de ben petits: la família, l’escola, els amics i els diversos mitjans d’adoctrinament no paren de repetir la tornada “nosaltres, els tals… (poseu el que corresponga)”, seguint les directrius
Aquest estiu he gaudit de la bellesa de les darreres troballes de la ciència, mitjançant la passió, la claredat i la senzillesa amb què acostuma a fer-ho en Carlo Rovelli, Físic teòric i divulgador científic italià. És una petita joia que enriqueix el nostre coneixement del món i de la vida. Al seu “Set lliçons
Amb aquest refrany he volgut significar l’escassetat de pluja amb què hem passat aquest darrer Estiu climàtic del 2016 (“xirriu” vol ser una onomatopeia del so de les gotetes). Costa acostumar-se a viure en un clima en procés de desertificació; però malauradament les dades i la previsió que fan els diferents models per als propers
Agost és encara el mes de vacances per tradició; però, si les hem de passar a casa nostra a prop del litoral, aquest mes de ple Estiu resulta massa carregós. De tota la vida Agost és un mes d’oratge tropical, xafogós, on la mar, ben calenta, ho domina tot (“A l’Agost, bull la mar i
La meua presa de consciència va començar amb el “servei” militar durant l’any 78 del segle passat. El contacte amb una organització fèrriament vertical, on l’obediència cega a les ordres del “superior” jeràrquic és la norma a seguir, el incompliment de la qual es castiga dràsticament, per mantenir allò que ells anomenen disciplina. Foren quinze
Quan vaig fullejar la novel·la per primera vegada, pensava que es tractava d’una clàssica història d’enamorament adolescent, de la descripció d’una d’aquelles neurosis que ens ataquen a traïció, per la descàrrega d’un còctel d’hormones al cervell, i ens menen a aproximar-nos a una altra persona fins a l’acoblament, on totes les nostres emocions es trastornen,
Ha estat un plaer llegir aquestes memòries d’infantesa de na Carme Riera, anomenades “Temps d’innocència”, tot i no sentir-m’hi plenament identificat, partint dels migrats records que conserve d’aquella època, més o manco coincident amb la meua, que fou la d’una família de llauradors valencians i no de classe mitjana com la que ens hi descriu.
Ja coneixia en Pedrolo com a mestre de ciència-ficció i aquesta d’ara n’és una mostra fefaent. Una gran novel·la d’acció, de caràcter coral, amb personatges i professions diversos, amb un argument valent i captivador, prou arriscat en plena dictadura franquista (contra la qual l’escriu), farcida de valors, exemple d’art al servei del poble, intemporal i
Temps de vacances, temps de parèntesi entre el període extens de feina. Com que a això darrer ja m’hi he referit en un apunt anterior, ara, ni anomenar-ho; no siga cas que perdem l’encantament d’aquella platja, d’aquella passejada per la frescor de l’alta muntanya, d’aquella nit a la fresca amb olor de gesmil, d’aquella novel·la
El tema de la feina, del treball assalariat, és un dels elements cabdals i font de conflicte a les nostres vides i per això hi torne sovint. I més ara que és temps de vacances, període d’oci –de no feina– que el Sistema ens dóna a canvi de recuperar-nos per poder “esprémer-nos” millor en tornar-hi.
Estimats –en el sentit d’avaluats, d’apamats– veïns imperialistes: Estimats, en el sentit d’apreciats, no ho podeu ser massa, perquè no voleu seguir el principi bàsic de la convivència: tractar els altres tal com us agradaria que us tractassen a vosaltres. No teniu empatia ni respecte ni tan sols tolerància per als que no pensen com
“El segrest de la salut, del dol, de la malaltia i de la mort “convé” per al control de la societat; perquè molts problemes polítics i socials acaben a mans dels metges i són tractats amb medicaments, la qual cosa porta a una acceptació inconscient de les estructures que els provoquen”. (“La expropiación de la
En acabant de llegir un llibre, si tinc temps i el tema sobre el que he llegit m’engresca a reflexionar-hi, a traure-li més “suc” intel·lectual des de un punt de vista personal i/ o social, normalment l’empre per a compondre un article més extens, que normalment publique en aquest mateix blog. Si més no, el
“Una de freda” en Maig i “una de calenta” en Juny. Aquell amb pluja normal i aquest amb una sequera prou evident. Bé, no és pas que a Maig la pluja fou per festejar-la, si tenim en compte que tota la pluja caigué en menys d’una setmana; però en aquest mes, ni això. Malgrat la