Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

16 de febrer de 2016
2 comentaris

La subtil penetració del gran capital en els moviments socials o com fer negoci amb la pobresa.

Llops amb pell de corder”, podria ser el resum de tot plegat (amb tot el respecte per als llops de veritat); però anem a pams.

Ara fa una mica més d’un parell d’anys que una sèrie d’informacions trobades a la xarxa em van desvetllar el paper real que estaven representant algunes ONG, de les quals havia sentit parlar de feia poc. Resulta que aquestes rebien diners de fundacions de grans empreses multinacionals (de l’alimentació, de les assegurances, de les finances…), la qual cosa em feia venir malfiança, coneixent els objectius exclusivament lucratius d’aquests “companys de viatge”, malgrat el que ens volien i ens volen fer creure.

Comencí per visitar la web d’Okonomia (arran d’una xerrada que es va programar a l’Ateneu de Bétera) i, amb l’ajut de “st. Google”, vaig estirar el fil que em va portar fins a “www.filantropofagos.com. Per altra banda, ara fa uns dies que el tema va saltar a un mitjà alternatiu (Ràdio Klara), on un col·laborador habitual a qui li atorgue la màxima confiança ens va recomanar la visió d’un documental sobre l’afer, el títol del qual he emprat per anomenar aquest apunt d’ara. És un treball que he penjat al final d’aquestes ratlles i que el considere bastant objectiu, perquè es basa íntegrament en documents que es mostren –o es mostraven– a la web les mateixes organitzacions de les quals s’hi tracta.

kukuxumusu-sheep-wolfBàsicament són empreses que fan negocis dins de les regles de joc que ens marca l’actual sistema monetari i financer mundial (vertader origen de tots els mals econòmics que ens afecten), cercant el màxim benefici, sense ètica o amb l’ètica justa a què les obliguen les lleis del país d’actuació. Fins ací podríem estar-hi o no d’acord; tot i que hauríem de saber que, fins i tot per fer negocis, el sistema és molt injust; perquè no hi ha igualtat d’oportunitats entre emprenedors; ja que és una autèntica vergonya que les grans corporacions multinacionals no paguen impostos o en paguen de ben pocs (acollint-se a productes financers “ad hoc” i/ o emprant “paradisos fiscals”), per posar un exemple entre molts. La immoralitat en aquest cas ve de representar –d’aparentar– que van d’altruistes, que fan obra social (amb la desgravació fiscal que això els permet), que (no us ho perdeu!) volen canviar el món!, quan les dades apunten en una altra direcció.

Aquest documental segueix les activitats de les fundacions ASHOKA i AVINA a l’Estat espanyol, fins a les seues connexions amb la xarxa REAS (“Red de Economía Alternativa y Solidaria”) i la “banca ètica” Fiare, i diverses ONG, comandades per “emprenedors socials” de la primera de les dues fundacions troncals.

ASHOKA cerca “emprenedors socials”, és a dir, líders empresarials que porten a terme “negocis socials”. Fundada a EE UU, a l’any 1981, és finançada per empreses del gran capital mundial i té presència a més de 70 països. Posseeix una xarxa d’“anomenadors” que observen, jutgen i trien els candidats a “líders socials”, els quals són finançats i tutelats, i integrats de per vida si segueixen les seues normes. A hores d’ara en té milers arreu del món. Els financien els primers 3 anys del seu “projecte social”, la qual cosa de bon principi sona bé, però té una contrapartida: passar pel filtre dels interessos del gran capital. Alguns hi “cauen” perquè necessiten diners i d’altres perquè també necessiten un cert culte a la personalitat (per això són “líders”).

El gran capital se n’aprofita de la vulnerabilitat de les persones que volen desenvolupar el seu futur professional en l’àmbit dels moviments socials (com qualsevol de nosaltres que volem guanyar-nos la vida i hem de recórrer a treballar al si de les empreses, la qual cosa implica posar-nos al servei del seus amos i oblidar-nos de la nostra ètica personal). Aquests “emprenedors socials” deriven cap al món de l’economia capitalista les activitats dels moviments socials; per això, aquest tipus de negoci implica, al cap i a la fi, la mercantilització d’aquelles associacions que es deixen menar per aquesta gent.

Connexions xarxes¿Aquests “emprenedors socials” fan difusió i propaganda de les seues activitats en tota mena de fòrums; així els trobem en molts mitjans de difusió de notícies, fins i tot en els considerats progressistes: el seu embolcall alternatiu i solidari hi ajuda. N’hi ha tentacles, ramificacions i connexions embullades arreu, que fan difícil el seguiment acurat de les seues activitats. Tanmateix, si aconseguim aprofundir-hi una mica, ens trobem que aquesta gent realment no vol acabar amb la misèria i la fam, l’explotació i la dominació al món, sinó que vol aprofitar-se’n econòmicament i, de passada, desactivar els moviments que honestament lluiten per superar-les. Tot això mentre les transnacionals mare segueixen aprofundint aquestes xacres com més va més (vegeu, a tall d’exemple, el darrer informe d’Intermón-Oxfam amb motiu de la darrera cimera de Davos: “Una economia al servei de l’1 %”).

Algunes de les activitats conegudes d’ONG dirigides per aquesta mena de “líders socials” en països pobres són muntar negocis per vendre’ls assegurances, llavors transgèniques, iogurts… i fins i tot aigua! Per esprémer-los encara més! Per evadir impostos i deixar-los encara més desprotegits! Per fer-los més dependents!

Patètic, pervers i immoral. Canviar el món amb els mètodes del gran capital? No, gràcies.

Front al finançament de projectes, hi haurà persones que veuran bé que provinga del gran capital o que no li voldran donar gaire importància, actuant de forma pragmàtica; però d’altres tindran en compte els seus trets ètics i, doncs, voldran saber: qui dirigeix realment l’organització que els vol finançar, el seu currículum, d’on trau els diners que ens va a deixar, amb quines altres organitzacions està connectada (per sobre o per sota), etc.,  la qual cosa els posarà sobre la pista dels seus interessos reals.

Aquests “emprenedors socials” encara no són gaire coneguts pel que fa als seus mentors i, llavors, moltes associacions, necessitades de diners, cauen al parany. No hem de fer cas de les proclames publicitàries. Hem de restar alerta i, abans d’integrar-nos o associar-nos amb algun grup o sol·licitar els seus serveis, cal investigar-los a fons. Hem de ser crítics i ben cauts amb qui no coneixem de ben a prop.

Emprendeduria social? Fundacions filantròpiques? Canviar el món? No amb aquesta mena de “llops amb pell de xai”. Realment estem disposats a vendre’ns la llibertat a canvi d’unes monedes “tacades de sang”?

Què busca realment Ashoka i altres organitzacions semblants? Segons el documental:

  1. Fomentar el negoci de la pobresa i mercantilitzar els moviments socials.
  2. Desproveir d’ideologia als moviments socials. El “pragmatisme” és el que val.
  3. Obtenir la informació que generen els moviments socials, per aprofitar-se’n i tenir-los controlats.
  4. Controlar els efectes dels moviments socials sota la clàssica estratègia del “divideix i venceràs”.

Ací el teniu, per si us ve de gust comprovar-ho per vosaltres mateixos:

 https://vimeo.com/126501725


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Soy el autor del vídeo que enlazaste en esta entrada. Por si fuese de tu interés, hace poco publiqué otro trabajo documental en vídeo sobre un caso más de filantrocapitalismo de libro. En esta ocasión se trata de la llamada “Estrategia Alimentaria de Valladolid”. Aquí está el enlace: https://vimeo.com/327314398
    Muchas gracias y un saludo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.