Observar, llegir, escriure

Siguen les escorrialles de “el Niño” (que continua fort i fa preveure més calor i sequera del normal a la nostra Mediterrània occidental), siga el canvi climàtic antropogènic, siga algun cicle ocult del clima encara no descobert, siga una combinació de tot plegat, el fet és que aquest primer mes del 2016 ens ha portat temperatures mitjanes rècord al meu observatori (3º C per sobre del normal, la temperatura més alta en 8 anys) i una penúria de precipitacions que, sense batre cap marca, ha sigut ben considerable (2,6 mm, la pluja recollida més baixa en els darrers 11 anys).

I, encara que a tots ens va bé no passar massa fred, a més d’estalviar-nos diners, aquesta caloreta de Gener no és gens bona per a ningú, ni per a les nostres plantes, adaptades al fred de l’Hivern, que es trastornen i es mouen com si estigueren a la Primavera, sense arribar a quallar (“Flor de Gener, no omple el graner”), ni tampoc per a nosaltres, sobretot quan s’ajunta amb una sequera tan llarga (de vora tres mesos), que no permet netejar l’ambient carregat de virus (jo he sigut un dels afectats per aquesta passa de gola tan persistent).

Si ens fixem en el vent, trobarem un Gener migpartit, on durant la primera quinzena tinguérem un règim persistent de vents aponentats, de moderats a forts, que ens arribaven secs i reescalfats, donant-nos valors termomètrics mitjans 5º C per damunt del patró, sobretot quan ens arribaven de Ponent o Llebeig; tot i que amb breus episodis de Mestral, més fresquets, com quan s’acomiadà aquesta quinzena ventosa, que ho feu amb una Tramuntanada d’origen polar que ens retornà breument a l’Hivern. La segona part del mes fou més estable, anticiclònica, amb vents en calma, boirines i rosades nocturnes.

Hi ha refranys que posen Gener com a patró de l’any (“Gener eixut, tot l’any put”). Si els hi férem cas, malament tindríem la cosa per a la resta del 2016. Tanmateix les dades objectives ens tranquil·litzen:  trobem anys amb Geners molt secs que finalment se’n eixiren prou bé (2004: 626 mm amb 1 mm a Gener) i d’altres tot el contrari (1998: 312 mm amb 57,5 mm a Gener).

Sense deixar els refranys, n’hi ha un que aquest any l’ha encertat prou bé: “Per st. Antoni fa un fred del dimoni”. En efecte, el dia més fred d’aquest Gener ací on visc ha estat el dia 17 (festa de St. Antoni, un dels “sants barbuts”, els que tradicionalment marquen el cor de l’hivern), amb una mínima de 2º C i una màxima de 13ºC. Tot i no ser una situació rècord, ausades que ho notàrem, venint de l’estiuet d’on veníem.

I ja per enllestir aquest apartat de paremiologia del temps, aquest és el refrany de Gener que no falla mai: “Darrer dia de Gener una hora més ja té; qui la vulga ben comptar, hora i mitja en trobarà”.

Ara aprofundiré una mica en les dades meteorològiques de Gener a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), tractant d’interpretar-les, recolzant-me en mapes previstos que podem trobar a la xarxa (si hi trobeu errades, disculpeu-me la gosadia, ja que no en sóc cap expert; sóc conscient que estimar una branca del saber no assegura que en tingues la saviesa): 

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica:

• Temperatura mitjana = 12,7º C, 3,0º C per damunt de la mitjana oficial per a l’indret en Gener.
• Pluja = 2,6 mm, un 93 % inferior a la que marca la sèrie oficial per a Gener.
• Vent: Intensitat mitjana = 3,6 km/ h, 0,2 km/ h inferior a la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Gener. Direcció dominant de l’Oest (WSW en concret, la més habitual en un mes de Gener al lloc on visc).

2) Els apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 1 (més els 3 darrers dies de la 53ª del 2015): Cap d’any amb nuvolositat pel pas d’un front, que va deixar un ronyós plugim (0,5 mm). Dissabte de front eixut, amb núvols mitjans i alts, arrossegat per vent de Ponent, lleugera baixada dels termòmetres. Diumenge de repetició: pas de fronts successius (càlid, fred), associats a una Baixa profunda situada al bell mig de l’Atlàntic, movent-se cap a Holanda, que impulsava vents de la component Oest, refermant-se a partir de la vesprada. La setmana començava amb 18º C de bon matí!, vent fort del SW, pressió baixant als 1000 hPa. Dimarts i dimecres seguia el Ponent, però amb una forta baixada de les temperatures (veníem de molt alt i la força del vent ens hi feia sentir-les més baixes!), sobretot dimecres (màx. 13-14º C), perquè l’origen del vent es bellugava més cap al Nord i s’acostava una llengua freda en altura. Dijous, 7, es tornava a capgirar l’origen del vent de Ponent, que ara bufava des d’un origen més meridional, i es conjuminava amb més “calor” en altura; conseqüències: 15º C a les 7 del matí i 19º C de màxima. Divendres, 8, continuació de la “jugada”, amb 20º C de màxima. Cap de setmana si fa no fa igual, amb pas de fronts eixuts. Diumenge a la nit, es refermava el Llebeig. La font: una Baixa triple se situava entre l’Atlàntic Nord, Irlanda i les Illes Britàniques. “Gener és un bon cavaller, si no és ventoler”.

Setmana 2: 18º C a les 7 del matí! La 2ª setmana començava com un calc de la 1ª, amb vent fort de Llebeig (a les 5 del matí, s’assoliren 56,3 km/ h, la ratxa màxima mensual), amainant a partir de migdia. El plagi continuava dimarts i dimecres amb el canvi d’origen del vent de Ponent, que ara naixia de ben al Nord, amb una Alta relativa acostant-se a la península Ibèrica; les temperatures anaven refredant-se. Dijous, 14, es trencava la còpia i el vent, encara de Ponent, arrencava del Pol Nord en acostar-se una Alta pel Nord de l’Atlàntic i una Baixa que s’allunyava des de les Britàniques fins al centre d’Europa, que deixaven un canal d’isòbares entre totes dues. Pas d’un front de nit amb pluja feble (1,8 mm, la màxima diària mesual). Després, ja en divendres, 15, (sant Maür, un dels tres “sants barbuts”, que tradicionalment porten el fred), entrava la Tramuntana (a ratxes també de Mestral) portant l’aire polar. Dissabte, 16, un Anticicló se centrava sobre la nostra península, s’aturava l’aire per la nit, s’enfonsava el fred i la matinada de st. Antoni assolíem la mínima del mes, 2,1º C. Després, a migdia, vam tenir un típic dia del nostre Gener: assolellat i fred. “Entre st. Antoni i st. Sebastià, més fred que en tot l’any fa”.

Setmana 3: Canvi de situació: l’Anticicló se’n retirava cap al centre d’Europa, impulsant vent de Ponent cap a nosaltres, possibilitant una recuperació de les temperatures. Semblava que tornàvem al mateix oratge de les primeres setmanes del mes; però no va ser així: dimarts, 19, s’afermava l’estabilitat baromètrica i el vent s’afluixava a poc a poc. Els dies següents confirmaven el canvi de tendència: pujada progressiva de la pressió, vents fluixos de direcció variable i temperatura i humitat relativa en augment. La relativa alta temperatura en les capes altes de l’atmosfera ens donava un cap de setmana estable amb rosades i màximes fregant els 20º C.

Setmana 4: Continuació del temps estable, anticiclònic, amb boirines i rosades matinals. Dijous, 28, una entrada curta i moderada de Llebeig feia pujar el termòmetre altra vegada fins als 20º C. Divendres pel matí, el pas d’una vall relativament freda en altura, però amb temps anticiclònic en superfície i vent massa fluix, donava una roina que no arribava a marcar pluja al pluviòmetre automàtic (caigueren menys de 0,2 mm, doncs). Amb més de 1030 hPa de pressió i temperatures de Primavera (el dia 31 arribàrem als 21,3º C de màxima, marca mensual, amb una “A” situada a les Açores, que ens enviava aire de Ponent i “calor” en altura) s’acomiadava aquest Gener extraordinàriament càlid per recordar o per oblidar, sobretot per als qui viuen del camp: “Gener sense fred, tot el fruit es perd” o “Si no plou pel Gener, malament va el graner”. 

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara): 

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, retolada per a una millor comprensió): 

Que tinguem un Febrer amb un oratge remogut, en la seua línia normal (acostuma a ser el més variable de l’any), però sense que prenga mal res ni ningú!